====== El Comunidor ======

Els comunidors són -o eren- petites estructures arquitectòniques, com torretes cobertes o petits porxos. En aquests llocs s'hi feien actes d'aspergiments [aspergir: ruixar d’aigua beneita] i pregàries davant tempestes o altres malvestats, a fi d'evitar-les i protegir-se'n. La Viquipèdia ho defineix com "Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades". 

A **Altafulla la plaça del Comunidor** fa referència al turonet de la Creueta, on des de fa anys hi ha la coronació d'una Creu protectora, abans de fusta i posteriorment de ferro.

{{ :el_poble:elcomunidoraltafulla-creuferro.webp |El Comunidor Altafulla}}

Aquests comunidors es trobaven vora les esglésies o damunt de les mateixes, com a petits campanars. 

La Sra. Pepita Farreras ens parla que recorda que les benediccions de terme, fetes de manera processional, es feien el 3 de maig, **dia de la Santa Creu**, arribant-se a la Creueta del Comunidor que aleshores era de fusta.

Les **processons del dia de la M. de D. del Carme**, el 16 de juliol, també es dirigien fins el Comunidor.

{{ :el_poble:elcomunidoraltafulla-gravatalbertboronat.webp |Gravat Albert Boronat}}

Als anys 80 del segle passat es va cimentar l'espai equivalent a l'era del Comunidor, i es va iniciar la **Festa de l'Olla d'Altafulla**, sota la iniciativa de l'alcalde Pijuan. 

Els rituals o litúrgies per conjurar tempestes i malvestats ha variat molt, com descriuen els autors de la bibliografia annexada i també és llegible per Internet. Darrerament les pregàries que es feien eren més ajustades als desastres climàtics, com l'oració Ad petendam pluviam: "Atorgueu-nos el socors oportú d'una pluja suficient" D'aquí els versos de Fages de Climent, en l'oració del Crist de la Tramuntana: "Doneu el verd exacte al nostre prat i mesureu la tramuntana justa, que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat"

Actualment a Altafulla es fa **la processó quaresmal teatralitzada del Camí de la Creu**, creada i dirigida per la Sra. Joana Badia, i acomboiada per gran part del poble, que després de sortir de la plaça del Pou, va a raure al parc del Comunidor, on s'hi claven les tres creus del Gòlgota local.

I modernament la plaça del Comunidor es un espai públic per aplecs i festes populars, havent perdut el caràcter d'espai semi-religiós.

{{ :el_poble:elcomunidoraltafulla-vistaaerea.webp |Vista aèria de l'era del Comunidor d'Altafulla}}

Notes bibliogràfiques

  - [[http://www.cataloniasacra.cat/blog/els-comunidors-us-i-tipologies-dun-peculiar-element-arquitectonic-i-2/|Arimany J.; "Els comunidors: ús i tipologies d'un peculiar element arquitectònic (I)"]]
  - [[https://www.cataloniasacra.cat/blog/els-comunidors-us-i-tipologies-dun-peculiar-element-arquitectonic-ii-2/|Arimany J.; "Els comunidors: ús i tipologies d'un peculiar element arquitectònic (I) i (II)]]
  - Arimany, J. (2020) Webb Dulia. Comunir: rituals i pràctiques contra les tempestes. webb Dulia
  - Carulla Gratacòs, Narcís (2022): "El Comunidor i el Banc de rajoles d'arts i oficis: Dos exemples de Patrimoni immaterial i Patrimoni material d'Altafulla?" Estudis Altafullencs núm. 46. Altafulla
  - Colussi Ludovica (2010) : Comunidors, creus de terme, campanars, meteorologia popular i bruixes. Revista L'Erol- Berguedà. 

----

Aquesta pàgina ha sigut visitada:
Avui: {{counter|today}} / Ahir: {{counter|yesterday}}
Fins ara: {{counter|total}}