Poesia als llocs públics

La presència de la poesia, dels versos, pels diferents indrets d’Altafulla és més aviat escassa, testimonial. Les composicions que hom pot trobar en espai públic es redueixen a tres, que sapiguem. La més antiga no porta data, i està inscrita en una làpida del cementiri, de principis del s. XX, en el nínxol on reposen les restes d’Aurora Zendrera Davalillo, morta joveneta, pel que es dedueix. Es troba al fons del cementiri vell.

Aurora, niña querida,

alma por Dios escogida.

Él te evita los dolores

que la existencia anida

llamándote en los albores

de la Aurora de tu vida.

La segona composició, tot i haver estat escrita molt abans, no fou de domini públic fins a principis de juliol de 1969. Obra de Joan Vives Milà i Albert Boronat Rimbau, artistes i regidors de l’Ajuntament, aquell any Altafulla dedicà una font-monument a l’insigne explorador Joaquim Gatell i Folch (el Caid Ismail, 1826-1876). Hi ha una efígie de l’africanista i els versos que ell escrigué:

Arrastrábame el anhelo

de azarosas aventuras

y emprendí atrevido vuelo

en busca de extraño suelo

y de extrañas criaturas.

Y dejé los patrios lares

y mil objetos queridos

para atravesar los mares

y lanzarme a los azares

de mundos desconocidos.

La tercera composició porta data de l’11.11.1989, encara que Marià Manent escrigué els cinc versos tretze anys abans. Estan al lateral esquerre del monument al pilar de vuit de la plaça del Pou, obra de Martí Royo, escrits sobre rajola:

Afuada i altiva és al Mèdol l’agulla,

pedra clara i tibant:

S’hi assemblava el pilar de vuit quan Altafulla,

a la plaça del Pou, el veié, triomfant,

ben alt i coronat pel riure d’un infant.

Fora de circuit: Quan Romà Macaya es casà amb la concertista Rosa Rigalt, reformaren una propietat que la família d’ella posseïa a la platja, ran de sorra. Un lloc pel que hi solien passar personatges com ara l’arquitecte Puig i Cadafalch o el polític Francesc Cambó. Estem en l’encavalcament del segle XIX amb el XX. El propietari hi féu posar uns versos escrits sobre rajoles, que en aquell moment potser estaven a la vista dels vianants però que actualment estan en un jardí particular (d’aquí el “fora de circuit”):

Una casa amb un jardí;

als voltants, una pineda.

Una barca vora el mar

i festeja que festeja.

ROCA GARCÍA, José: Altafulla, la villa rebosante de atractivos. Ha erigido un monumento a otro hijo ilustre, «el Kaid Ismail», intrépido explorador africano. Diario Español de Tarragona 10.07.1969 (portada i interior).

ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J.: Aproximació al coneixement de Joaquim Gatell i Folch, el Caid Ismail. Grup de Recerques d’Altafulla de la R.S.A.T., 1976.

CARNICER TORRENT, Joan:

• Ets i uts del Pilar de Vuit. L'OLIVEROT núm. 3, Centre d’Estudis d'Altafulla, 1989
• Altafulla. De portes endins. Fotografies de Josep Borrell Garciapons. Centre d'Estudis d'Altafulla, 1992.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 0 Fins ara: 183