El pilar de vuit. Monument. Procés.

L'embrió de la idea de recordar d'una forma artística la gesta del pilar de vuit alçat a Altafulla el 1878 neix, d'alguna manera, amb la Nadala dels Castellers d'Altafulla de l'any 1976, en la qual es publiquen per primer cop els versos escrits per Marià Manent i un dibuix de l'agulla del Mèdol, obra del pintor Josep Buyreu, padrí de la colla castellera i l'instigador de tot plegat.

A la nadala de 1981 la colla insisteix, publicant un altre dibuix -més esvelt- de l'Agulla i un altre d'un pilar de vuit, acompanyats dels versos de Manent. En una nota, s'hi indica que tant els versos com els dibuixos «formen part de l'avantprojecte de plaques commemoratives de la magnífica gesta del pilar de vuit, que seran col·locades a la plaça del Pou d'Altafulla».

Els anys següents no foren bons per a la colla altafullenca; la junta plegà i, quan es reprengué l'activitat després de temps d'incertesa sobre la continuïtat, altra feina hi havia. A principis de tardor de 1987, Buyreu ataca de nou; assisteix a la reunió de la junta del Centre d'Estudis del mes d'octubre i allà s'acorda que, malgrat que s'escapa a les competències de l'entitat, es demanaran dos pressupostos, un fet en rajoles i un altre en plaques ceràmiques, sempre pensant en que aniria en una paret.

Simultàniament en el temps es crea la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, que es proposa realitzar activitats de calatge; la primera proposta és el Festival de Veus. Algú dels presents a la reunió del Centre se n'anà de la llengua i posà en coneixement de la Comissió els plans d'aquell. El resultat fou que, en la seva segona sessió, el tema es posà damunt de la taula i la Comissió de Cultura decidí fer seu el projecte de monument al pilar de vuit. Havien passat onze anys.

L'Ajuntament encarrega al ceramista Martí Royo un monument que commemori l'efemèride i, abans de finalitzar el primer semestre del 1988, ja ha realitzat la primera maqueta, la qual es presenta en públic a l'acte del Pregó de la Festa Major del mateix any, que anà a càrrec de Josep Gomis, aleshores Conseller de Governació de la Generalitat.

Degut a l'envergadura de l'obra a realitzar es trià, com a lloc més adequat per a treballar, la fàbrica de refractaris Llovet, de Torredembarra, que havia plegat però conservava el forn. Calculen que es necessitaran vuit mil quilos de fang. El cost total del projecte s'estima en uns dos milions tres-centes mil pessetes (13.800 euros). Acabada l'obra, el seu pes és de quatre tones, és a mida real (de les persones del segle XIX!), i passa dels deu metres d'alçada. En el muntatge hi col·laboraren diverses persones, destacant-hi Enric Barceló, mestre d'obres, i el seu equip. Els grallers interpretaren el toc de castells a peu d'obra quan aquesta es donà per conclosa.

S'inaugurà el dia 12 de novembre de 1989, 111 anys i un dia després de la gesta històrica.

Articles relacionats

• El pilar de vuit. Monument. Inauguració
• El pilar de vuit històric

Font informació:

• CARNICER TORRENT, Joan: Ets i uts del Pilar de Vuit. L'OLIVEROT núm. 3, Centre d'Estudis d'Altafulla, 1989

Aquesta pàgina ha estat visitada: Avui: 1 / Ahir: 0 Fins ara: 267