EL TELÈFON. CENTRALETES A ALTAFULLA

L'invent atribuït a Graham Bell i presentat a Filadèlfia el 1876, funcionà per primer cop a l'estat espanyol l'any següent, i fou a Barcelona. 37 anys més tard, el 1914, se n'instal·lava un a Altafulla, a la carretera, a casa de Pau Segú Creus; però no hi hagué cap centraleta fins la primavera de 1931, què regentà Josefina Roig Marimon, al carrer de l'Hostal. S'hi estigué fins l'any següent, en què passà a mans de Mercè Sabaté Elias fins sant Martí de 1931, al mateix carrer. La següent telefonista fou la més veterana, Mercè Sendra Sabaté, àvia de Martí Royo Tàrraga: de finals del 31 fins finals d'estiu de 1967; el locutori es trobava al principi del carrer de sant Martí. Pel setembre d'aquell any es traslladà al carrer de Dalt núm. 9 i la centraleta passà per diverses mans: Antonieta Prats, Jaume Rubinat, Anita Marchal i Joaquín Garrido (jul 68-jul 72), i Pili Barceló, la darrera telefonista, fins el tancament definitiu, pel novembre de 1977, data en què els telèfons d'Altafulla s'integraren a la xarxa automàtica.

Petita mostra de l'evolució d’abonats: 1927: 1 1942: 5 1952: 13 1962: 26 1967: 31 1968: 61 1970: 106 1977: 163 1978: 312 1980: 398.

CARNICER TORRENT, Joan: Apunts d'anar per casa (el telèfon a Altafulla). La Tartrana, núm 11, juliol 1981, Centre d'Estudis d'Altafulla.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 2 Fins ara: 337