Aportacions de la possible revisió del Pla General d'Altafulla

Des de novembre de 1964. data en que la Comissió Provincial d'urbanisme aprovava el Pla General d'Altafulla, han passat una colla d'anys i s'han succeït una sèrie d'esdeveniments econòmics i socials que fan plenament necessari iniciar estudis i anàlisis crítics de la situació urbanística de la vila a fi de plantejar les bases de la futura revisió del seu planejament. Llavors, ens referim a l'any 64, Altafulla era un poble petit a on l'agricultura tenia encara certa importància i que en els anys anteriors havia tingut un cert augment de població a causa de l'inmigració; aleshores era quan començava l'arribada del turisme, bàsicament barceloní, que dona lloc a una expansió urbanística que el Pla General va intentar d'enmotllar. Avui, tretze anys després, la situació es molt diferent. ja que l'agricultura va desapareixent lentament: el turisme és una indústria consolidada amb necessitat de re- plantejar-se profundament; el creixement industrial de Tarragona comporta una dinàmica nova en tots els pobles de l'entorn, etc. Es fa palès que estem davant d'unes noves circumstàncies i urgeix encetar un diàleg on s'airegin els problemes de la vila públicament a fi de trobar les solucions mes idònies.

Al nostre entendre el Pla del 64 és un reflex del «boom» turístic dels anomenats feliços seixanta, podríem dir que introduí l'eufòria del turisme a Altafulla, posant molt de sòl al mercat amb una gamma d'aprofitaments d'índole turística, sobretot xalets i apartaments. En aquest esquema el casc urba(1) feia de nucli tronc, nucli dens, equipat i amb serveis, però amb serioses deficiències en quant a les connexions viàries amb les noves urbanitzacions del Barri Marítim. Faltava també una adequada zonificació del polígon industrial que per les seves característiques -reduïdes dimensions i sobre mateix de la zona turística- no ha aconseguit ubicar-hi cap factoria o taller; també la distribució de les zones verdes no és va fer d'acord amb els usos naturals que històricament havien anat constituint-se(2). A més d'aquests errors d'importància n'hi ha d'altres de detall, com la falta d'unes ordenances adequades per a la protecció de tot el nucli històric i d'una regulació clara en les altures dels edificis del Barri Marítim; però això, repetim, no ens ha d'amagar la gran utilitat del Pla del 64 en quan va servir per evitar un creixement anàrquic en les noves zones que s'urbanitzaven.

Després, en l'execució d'aquest pla, hem de carregar-li, en la seva part negativa, el haver-nos deixat una mostra ben palesa dels edificis singulars de l'antiga llei del sol del 56 -alguns d'ells com el del Fortí que atenta greument contra el paisatge-: la pèrdua del vell Fortí i de l'antic camp de futbol «Vora-Mar», etc. I allò més paradoxal, és, que mentre el Pla ha permís posar al mercat una gran quantitat de sol per habitatges d'esplai, bona part de la població immigrada va haver d'anar a residir a altres viles veïnes al no poder adquirir sòl a preus raonables o bé ser beneficiari de la construcció d'habitatges de tipus social amb fórmula de cooperativa. Aquest ha estat un dels aspectes més lamentables, socialment parlant, en l'execució del planejament.

Per altrapart, en el terreny economic. la major part d'urbanitzadores que van intervenir en la seva execució mitjangant Plans Parcials van basar les inversions de capital en I'obtenció a curt termini d'uns be- neficis: aixo va donar lloc a un urbanisme per classes mitjanes de nivel1 adquisitiu relativament baix cosa que va portar a unes construccions arquitectoniques més aviat pobres arnb cap mena de respecte a1 paisatge. Així, I'ambient pescador del Barri Maritim, que semblava que era un dels valors a conservar, ha anat difuminant-se entre un eixam de blocs d'apartaments i casetes que han configurat una zona més de caire su- burbial que típica o residencial en algun indret. La concepció urbana que ha desenvolupat el planejament no ha revaloritzat a cadascuna de les zones segons les seves possibilitats naturals. Les úniques que poaem donar per bones han estat fetes al marge de qualsevol idea de planejament o gestió urbanistica. Les ruines 2. Es el cas de la montanya de Sant Antoni que li pertacava en part ésser zona verda; en el Pla consta com a zona residencial edificable. romanes dels Munts han estat salvaguardades per a la posteritat en la mesura que des de la Delegació Tarragonina de Belles Artss'ha iniciat el tramit d'un expedient per declarar-les monument historic-artistic, i de les quals ruines ja en tenim una part d'expropiades pel patrimoni públic estatal: així s'impedira que pugui destruir-se una de les viles de I'Occident roma catalogades pels historidors especialistes com de les més importants, jaque en el Pla del 64 s'havia considerat tota la zona com a edificable. La mateixa cosa podem dir del nucli historie, de gran importancia medieval pel seu castell, aixi com tota la part vella de I'anomenada Vila-closa i 1'Església. que han aconseguit ésser sal- vades pel mateix esperit conservador dels propietaris terratinents que sempre han desitjat conservar les seves finques i hisendes tal com les havien heretat. El bon .gust d'alguns mestres d'obres va fer la resta perqué poguessin arribar-nos els seus edificis monumentals amb la fisonomia del seu temps. L'execució del planejament també ha tingut un altre error: potser el més greu. Al desenvolupar-se exclusivament pel sistema de cessió de vials, amb una fragmentació excessiva dels Plans Parcials. s'han creat minúscules zones verdes, no hi hagut un creixement harmonic entre ells, etc. Era necessari emprar el sistema de compensació per aconseguir amplis espais per a zones verdes i equipaments i tamhé utilitzar el de cooperació per aconseguir amb l'intervenció municipal els terrenys necessaris per a habitatges socials i serveis publics 3. Pero no ha estat així, el mercat del sol no sols ha restat privatitzat -aixb és logic si pensem que estem en la mecinica de la societat capitalista- sinóque ha estat gairebé monopolitzat '. Si primer van ser els propietaris term- tinents els que van frenar I'expansió urbanística del poble en quant es resistiren a vendre les finques i retardaren un procés favorable als interessos generals, després ha estat I'oligopoli del mercat del sol nr- banitzable el que ha fet que la política urbanística tingués una deter- minada concepció que ja hem analitzat. Hem de concloure, generalitzant els nostres plantejaments, que un Pla General que en el moment de néixer va tenir I'encert d'ordenar el creixement urbanístic de la vila i que després en la seva execució i gestió s'ha anat apartant dels objectius més adients a la població, avui 3. Creiem que aquest ha sigut un dels grans errors en la execuúó del planeja- ment: no fomentar més el control públic sobre la creació de sdl a partir de I'utilització dels mecanismes legals més adients: la compensació per les grans zones i la cooperació per crear un patrimoni municipal del s01. 4. Fins I'any 72 gairebé una sola urbanitzadora ha tingut quasi tot el sol urba- nitzable; posteriorment la situació ha canviat, encara que molt poc. ja és un estri molt.deteriorat per fer front a la nova situació que cada dia que passa fa més necessaria una resposta. En resum que per realit- zar una nova politica urbanistica és, previamente necessari canviar el Pla General, instrument jurídic que possihilitara aquesta nova gestió En el Pla del 64 es fixaba un termini de quinze anys per a.la seva revisió, és a dir que aixo supossa que fins al novembre de I'any 1979 no és podria pensar en tenir en funcionament el nou planejament si s'hagués de fer cas estricte a allb que diu l'article 47.1 del Texte Refos de la Llei del So1 Reformada de 1975 que assenyala que el termini de revisió és el que es fixi en el mateix Pla. Peró en elnúmero 2 del mateix precepte legal es diu que. quan les circumstincies urbanístiques ho de- manin es podra feruna revisió anticipada si així ho decreta el Ministeri de I'Habitatge previ informe de la Comissió Central d'Urhanisme, a instancia de les propies Corporacions Locals 6. Recenment, un Reial Decret de 2 de juny d'aquest any ha desconcentrat les competéncies dels oigans centrals dels Ministeris a les Comissions Provincials d'Ur- banisme. Queden pero uns dubtes en aquest camí de la revisió anticipada. Qué s'ha d'entendre per circumstancies que fassin aconsellable la re- visió del Pla General anticipadament? En el cas del Pla d'Aftafulla aquestes circumst~ncies hi son donades? Creiem que sí, i anem a ex- plicar-ho. La doctrina jurídica diu molt clarament que les condicions que deuen cumplir-se són dues: 1.;' Que aquestes circumstancies hagin sorgit posteriorment al Pla, i 2.a que supossin una inadequació al normal desenvolupament del propi Pla7. La doctrina del Consell d'Estat ha afegit que la revisió anticipada té un caracter excepcional i que el com- pliment dels requisits legals han de justificar-se estrictament a. Com cal justificar aquesta revisió en el cas d'Altafulla? En la mida que veiem que el Pla del 64 comporta unes previsions, uns desitgs 5. La necessitat de canviar el Pla General tambe ese donada per l'intent de subsanar les irregularitats d'alguns Plans Parcials. especialment en la zona del Barri Marítim pel que fa a la regulaci6 d'altures. 6. Actualment. després de la refonna administrativa, aquesta revisió anticipada deura tramitar-se pel nou Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. 7. Mireu Rafael Gámez Ferrer Moran, Las zonas verdes y espacios libres como problema juridico, Ed. Tecnos. Madrid. 1976. 8. Dictamen del Gnsell d'Estat del 21 de novembre de 1968. d'ordenar el terme i donar resposta a una determinada situació que les noves circumstancies que han sorgit en els darrers anys el fan inade- quat, parcialment en aspectes concrets, i globalment (en el conjunt) dels fets legals, economics, socials i histories. En la vessant legal bem de dir que cal fer una adaptació a la nova Llei del sol que permeti senyalar uns polígons d'actuació, delimitar clarament en el terme municipal els tipus de sol -urba, urbanitzable programat i no programat i el no urbanitzable- les zones pels serveis públics, etc. En I'aspecte economic i social definir dos objectius clars: planificar una nova zona per les indústries que crearan nous llocs de treball i també constituir un patrimoni municipal del sol a fi de disposar de solars pels habitatges de les classes socials menys dotades i pels equipaments col~lectius. En aspectes més concrets, per haver-se incoat un expedient per a declarar les ruines romanes dels Munts com a conjunt histbric-artistic. i essent la qualificació de tot el perímetre per l'actual Pla de zona resi- dencial. cal fixar un cinturó de protecció al seu entorn a on quedin regulades totes les limitacionsen allb que concerneix a altura, estetica, volum, etc., a fi d'evitar I'actual inseguretat jurídica de tots aquells que volen edificar en els solars indicats de la zona arqueologica. Cosa semblant podem dir del nucli histbric que no té reflex adequat en la normativa del Pla del 64. ja que per la conservació del contingut historie-arquitectonic en les ordenances del sector tan sols s'indica que la composició estetica es guiara per l'ambient del conjunt dels edificis de la zona, pero sense cap tipus de concreció ni obligació. En la revisió del Pla, és un imperatiu crear una Ordenanca adecuada per protegir tot el nucli; aixó s'hauria de completar amb la declaració dels principals edificis -castell, església, edificis més importants, etc.- com a monu- ments de caracter provincial o local segons el Decret de 22 de juliol de 1958 que permetria poder acollir-se a les ajudes que el Decret de l'onze de juliol de 1963 pot otorgar 1'Estat per a la conservació i restau- ració d'aquest tipus de monuments. Tambe cal endegar un nou Pla perque entre el Barri Marítim i altres sectors del teme municipal. es fa urgent replantejar-se el sistema general de vials no suficientmentresolt en el Pla del 64. Cal també, per una part, aprofitar la nova incidencia de l'autopista tant en l'aspecte de comunicació com en la configuració de les zones properes com a terreny urba, i la coordinació del planejament amb els altres municipis veins i amb aixó tenir en compte dos fets evidents: I'eixamplament urba de Tarragona i les característiques de les zones inmediates a Altafulla (Cala Romana, Masde Marques, La Mora, etc.) i la dinamica economica de l'altre municipi veí, Torredembarra, tant en les comuni- cacions per la costa com en l'estudi de crear un gran polígon industrial entre aquesta població, Altafulla i la Riera de Gaii. Tota vegada que hem descrit algunes de les causes que fan neces- saria la revisió, una nova orientació al turisme, I'influencia del creixe- ment de Tarragona, la necessitat d'una zona industrial, etc., es fa necessari avancar a plantejamentso solucions més generals. Hi ha diverses alternatives al futur de la població i aquests models urbans poden quedar deflnits en aquests tres: vila turistica, vila residencial i vila industrial. Vila turística: es tractaria de planificar el terme municipal bisi- cament pel estiueig a les zones més adients, Barri Maritim i els Munts a la zona costera. i la montanya de Sant Antoni a I'interior. Perque aquest model funcionés seria necessari aconseguir un turisme amb temporada d'estancia més Ilarga, potenciar el comer$ local i els serveis adequant-los a la demanda real, promoure caps de setmana turístics mitjansant atraccions gastronomiques, culturals. socials, etc. Un port esportiu podria ser un bon reclam per fomentar I'atracció turística de nivell adquisitiu més alt: caldria també aprofitar les posi. bilitats de promoció de les ruines romanes i el castell medieval per tal d'aconseguir una imatge de vila historica i tradicional. També seria necessari solucionar la comunicació vial entre el casc urba i el Barri Marítim aixi com els accesos a la platja. Aquest model es planteja en dos alternatives,o bé mantenir l'actual nivell turístic que es pot definir de classe mitjana, o bé adequar-lo cap - a un nivell de major riquessa amb uns mecanismes urbanístics que permetessin aquesta selectivitat, que no caldria que fos general. sin6 per nuclis. Vila residencial: Tenint en compte el creixement de Tarragona, el fenomen del despla~ament de població des de la ciutat cap als pobles vei'ns és un fet evident per motius diversos, falta de sol a preus raona- bles, molesties per la densitat del trifec, sorolls, contaminació. etc. Os una possibilitat que ja es comenqa a dibuixar, Altafulla ciutat dormitori de Tarragona en la mesura que es vagi configurant I'assentament in- dustrial de la petroquímica, indústries auxiliars i anexes. Falta saber quina de les dues alternatives cal escollir: o barri obrer o zona residencial. Aixó es pot configurar planificant solars amb poca densitat d'ocupació i altura baixa (xalets) o bé permetent uns blocs d'habitatges que poden tenir més o menys altura, pero amb intensitat d'ocupació. Vila industrial: A partir de potenciar les zones agricoles que pu- guin ser rendables es pot planificar una zona industrial entre les po- blacions veines. Aixb comportaria un augment de població fixa i su- posaria basicament tenir de prevenir els problemes d'infraestructura -aigua. clavegueres, etc.- i els de tipus assistencial i social com es- coles, habitatges, centres civics, etc. En la mida que aquest model es vulgui cornbinarals dos anteriors es evident que s'haura d'adequar el tipus d'indústria a la convivencia dels mateixos de forma harmbnica i no conflictiva. Aquest, de forma esquematica, és un mostrari de les alternatives del planejament a Altafulla. No pot dir-se que complagui cap d'aquests models de manera absoluta, ja que mis aviat podria constituirse com a vila mosaic amb peces de tots i cadascun d'ells. Peró es evident que la passibilitat que resulti una població amb qualitat urbana esta con- dicionada i condiciona aixi mateix el model o combinació de models escollits. Ara, creiem que es fa necessari un debat públic per cercar demo- craticament les linies d'orientació necessaries per 'a trobar respostes urbanistiques d'aquesta crüilla histbrica. La tasca de possar en marxa a un ~oble per adaptar-lo als nous temps ja ha comenqat. Josep Ramon AMER Isidre VIRGILI

Considerem necessari assenyalar que aquest treball fou enllestit el mes de julio1 de 1977. 1. ' Anomenarem nucli histdric a la part del poble propiament medieval i que esta formada pei I'antic recinte amurallat que taucaven els quatre portals; casc urba a lo que forma propiament el poble de la part alta: i Barri Maritim a la zona de les noves urbauitzacions de la platja.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 1 Fins ara: 292