Diferències

Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.

Enllaç a la visualització de la comparació

--- centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:l-ermita-de-sant-antoni-d-altafulla-aspectes-artistics-i-constructius [2024/04/11 14:03] – creat cealtafulla
+++ centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:l-ermita-de-sant-antoni-d-altafulla-aspectes-artistics-i-constructius [2024/04/11 15:50] (actual) – cealtafulla
@@ Línia 106: / Línia 106: @@
 A l'hora de dissenyar l'ermita no es van fer concessions ni a la ornamentació ni a cap repertori propi del barroc de primers de segle que adquiria la seva majoria d'edat especialment a les darreres dècades finiseculars. Per damunt de l'estètica hi va predominar la funcionalitat; un espai unidireccional cap a l'altar i cap a l'adoració del sant.
-=====
-Conclusions =====
+===== Conclusions =====
 L'edifici no ha passat desapercebut per als altafullencs que li han demostrat al llarg dels segles la seva devoció i un gran respecte a l'hora de mantenir la seva fàbrica amb bones condicions. Els nombrosos atacs que ha sofert en tres-cents anys d'existència no només han malmès el seu llegat artístic sinó que ha transformat parts de la seva estructura. Manca també un sòlid corpus documental per avaluar els registres de les deixes artístiques, donacions i ex-vots que segurament va rebre l'ermita. Tot el llistat de vicissituds superades per l'edifici fan més atractiva la història d'aquest edifici que, com moltes altres ermites, necessita d'investigadors que refacin el seu passat per valorar aquest monument com un dels diversos valuosos patrimonis que disposa la vila. El volum que li dedica el Centre d'Estudis d'Altafulla no és només un homenatge sinó una reivindicació de respecte i devoció vers un patrimoni que ha acompanyat a moltes generacions d'altafullencs.
@@ Línia 114: / Línia 113: @@
 ===== Anotacions =====
-  rovIra, 1982, p. 43.
+  Rovira, 1982, p. 43.
-  rovIra, 1982, p. 69.
-  rovIra, 1982, p. 70.
+  Rovira, 1982, p. 69.
+  Rovira, 1982, p. 70.
   APA (Arxiu Parroquial Altafulla). Memòria de la parròquia
   Memòria de la parròquia, fol. 57.
   Voldria agrair ben cordialment l'ajuda rebuda per part del Dr. Narcís Carulla a l'hora de redactar aquest article, el qui ha aconseguit encomanar-me, des d'un primer moment, la seva passió i estima per l'art i història d'aquest edifici altafullenc. També vull agrair la bona disposició rebuda per part de mossèn Jaume Gené i en Ramon Barceló i els consells de la Dra. Montserrat Sanmartí.
   APA. Memòria de la parròquia…
-  gras, 1909, p. 29.
-  rovIra, 2010, p. 17.
+  Gras, 1909, p. 29.
+  Rovira, 2010, p. 17.
   És molt representatiu el llistat que S. Rovira fa dels principals oficis, inclosos els artistes, que treballaven a les actuals terres del Baix Gaià (rovIra, 2012, p. 122-136).
   AHAT. 8. Visites Pastorals, fol. 7 i ss.
-  rovIra, 1987b, p. 22.
-  rovIra, 1980, p. 71-72.
+  Rovira, 1987b, p. 22.
-  llorens, Josep Manuel. "Altafulla festes en honor a San Antoni de Pàdua” a Diario Español, 11 de setembre de 1976.
-  arín et al, 2012-2013, p. 3.
+  Rovira, 1980, p. 71-72.
+  Llorens, Josep Manuel. "Altafulla festes en honor a San Antoni de Pàdua” a Diario Español, 11 de setembre de 1976.
+  Arín et al, 2012-2013, p. 3.
   AHAT. 9.1. Visites Pastorals, fol. 607v.
-  rovIra, 1987a, p. 71.
+  RovIra, 1987a, p. 71.
   AHAT. Núm. 19, Visites pastorals, s/f.
   AHAT. Núm. 21, Visita pastoral, s/f.
   AHAT. Núm. 24.1, Visita Pastoral, 17 agost 1891, s/f.
   AHAT. Núm. 27, Visita Pastoral, 20 juny 1898, s/f.
   APA. Llibre de la Parroquia…
-  rovIra, 1980, p. 72.
-  olestI, 1991, Tom I, p. 217.
+  RovIra, 1980, p. 72.
-  arín et al, 2012-2013, p. 4.
-  bassegoda, 1990, p. 186.
+  OlestI, 1991, Tom I, p. 217.
-  arín et al, 2012-2013, p. 4.
+  Arín et al, 2012-2013, p. 4.
+  Bassegoda, 1990, p. 186.
+  Arín et al, 2012-2013, p. 4.
   MMB (Museu Marítim de Barcelona).
   ADT (Arxiu Diputació de Tarragona). Regiones Devastadas.
   APA. Llibre de la Parròquia…fol. 146.
   APA. Llibre de la Parròquia…fol. 199.
   APA. Altafulla celebra…
-  aloguín, 1998, p. 215.
+  Aloguín, 1998, p. 215.
   APA. Altafulla celebra…
   Altafulla celebra...
-  blasI, 1933, p. 63.
-  sáncHez-cId, 2008, p. 144.
+  BlasI, 1933, p. 63.
-  arín et al., 2012-2013, p. 4.
+  SáncHez-cId, 2008, p. 144.
+  Arín et al., 2012-2013, p. 4.
@@ Línia 158: / Línia 194: @@
 "Altafulla celebra aquest 2014 el tricentenari de l'Ermita de Sant Antoni” a Plaça del Pou, Butlletí d'Informació Municipal, Altafulla, núm. 134, febrer, 2014.
-Aloguín PallacH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d'Arquitectes de Ca-talunya, Tarragona, 1998.
+Aloguín PallacH, Ramon. Guia de fortificacions de Tarragona. Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Tarragona, 1998.
-Arín, Lara/ rodríguez, Zoraida/ vIrgIlI, Sònia. Construcció VI. Patologia i rehabilitació d'edi-ficis. Ermita de Sant Antoni de Pàdua, Altafulla. Treball dirigit per Josep Lluís Ginovart i Agustí Costa. Facultat d'Arquitectura, curs 2012-2013, URV, Tarragona.
+Arín, Lara/ Rodríguez, Zoraida/ Virgili, Sònia. Construcció VI. Patologia i rehabilitació d'edificis. Ermita de Sant Antoni de Pàdua, Altafulla. Treball dirigit per Josep Lluís Ginovart i Agustí Costa. Facultat d'Arquitectura, curs 2012-2013, URV, Tarragona.
-BadIa, e. i Huguet C. El tresor d'orfebreria de l'església de Sant Martí d'Altafulla. Revista número 14 Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1990.
+Badia, e. i Huguet C. El tresor d'orfebreria de l'església de Sant Martí d'Altafulla. Revista número 14 Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1990.
-Bassegoda nonell, Juan. La arquitectura profanada. Ed. Mare Nostrum, Barcelona, 1990.
+Bassegoda Nonell, Juan. La arquitectura profanada. Ed. Mare Nostrum, Barcelona, 1990.
-BlasI vallesPInosa, Francesc. Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona. Revista del Cen-tre de Lectura de Reus, Reus, 1933.
+BlasI vallesPInosa, Francesc. Santuaris Marians de la Diòcesi de Tarragona. Revista del Centre de Lectura de Reus, Reus, 1933.
 Gras elías, Francesc. Historia de las ermitas del arzobispado de Tarragona. Tipografía Sanjuán Hermanos. Reus, 1909.
 RovIra i góMez, Salvador-J. Guia d'Altafulla. Diputació de Tarragona, Tarragona, 1980.
-———. Antoni Martí i Franquès i l'Altafulla del seu temps (1750-1832). Centre d'Estudis d'Al-tafulla, Altafulla, 1982.
+——— Antoni Martí i Franquès i l'Altafulla del seu temps (1750-1832). Centre d'Estudis d'Al-tafulla, Altafulla, 1982.
-———. La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Diputació de Tarragona, Tarragona, 1987.
+——— La desamortització de Madoz a la província de Tarragona (1859-1886). Diputació de Tarragona, Tarragona, 1987.
-———. La Guerra del Francès a Altafulla. Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1987.
+——— La Guerra del Francès a Altafulla. Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1987.
-———. Altres 29 retalls històrics d'Altafulla. Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 2010.
+——— Altres 29 retalls històrics d'Altafulla. Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 2010.
-———. Història del Baix Gaià. Cossetània Edicions, Tarragona, 2012.
+——— Història del Baix Gaià. Cossetània Edicions, Tarragona, 2012.
-sáncHez-cId, Enric. Dibuixos d'ermites a l'entorn de l'ermita de Santa Anna. Comissió pro restauració de Santa Anna. Montblanc, 2008.
+SáncHez-cId, Enric. Dibuixos d'ermites a l'entorn de l'ermita de Santa Anna. Comissió pro restauració de Santa Anna. Montblanc, 2008.
-sáncHez real, José: La ermita de San Antonio. Rev. número 18 Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1994.
+SáncHez real, José: La ermita de San Antonio. Rev. número 18 Centre d'Estudis d'Altafulla, Altafulla, 1994.
 ===== Imatges =====
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-llosa-sepulcral.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-llosa-sepulcral.webp |La llosa sepulcral}}
 La llosa sepulcral on reposen les restes del segon ermità Esteve Espina, mort l'any 1725, malgrat l'epigrafia de la làpida sepulcral honori a "BALTASAR RABASSA Fundador de l'Ermita de S. Antoni. Morí l'any 1714” Aleshores les obres tot just començaven.
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-llinda.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-llinda.webp |Llinda de l'ermita d'Altafulla}}
 Llinda de l'ermita, on es pot transcriure dins de caixa i en lletra sobreposada "(DiE OiL)” de l'època barroca: "A 5 de Iuliol de 1714”. A dalt l'emblema d'Altafulla, dalt del turó. Tal volta la data correspon a l'inici de les obres.
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-interior.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-interior.webp |Aspecte recent de l'interior}}
 Aspecte recent de l'interior, sota l'arcada del cor, mostrant la càrrega del mateix (foto Jean Segovia).
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-altar-mare-deu.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-altar-mare-deu.webp |Altar de la Mare de Déu}}
 Altar de la Mare de Déu, situat dalt del cor de l'ermita, amb el rector Mn. Jaume Gené.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-capelletes.webp |Capelles}}
 Com a peces molt diferenciades de devoció a l'entorn de l'ermita de Sant Antoni, podem remar-car el reliquiari i bacina descrits per E. Badia i C. Huguet (1990) i les capelletes del viacrucis que des de la façana de l'església van seguint fins a l'altra façana de l'ermita.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-plafons.webp |Plafons ceràmics situats ja dins l'ermita}}
 Plafons ceràmics situats ja dins l'ermita.
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-posterior.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-posterior.webp |El darrera i el costat de ponent de l'ermita}}
 El darrera i el costat de ponent de l'ermita estan enjardinats de forma natural, preservant els arbustos propis de la màquia mediterrània, tal com es veu, on creix un arçot, junt a mates i romaní. Tot plegat i amb poc esforç pot convertir-se en un jardí ecològic modèlic.
-{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-defensa-estructura.webp |}}
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-ermita-sant-antoni-aspectes-artistics-constructius-defensa-estructura.webp |La defensa de l'estructura}}
 La defensa de l'estructura es completà amb entornpeu de roca travertínica, com es pot veure en la foto.
+----
+Aquesta pàgina ha sigut visitada:
+Avui: {{counter|today}} / Ahir: {{counter|yesterday}}
+Fins ara: {{counter|total}}