Diferències

Ací es mostren les diferències entre la revisió seleccionada i la versió actual de la pàgina.

Enllaç a la visualització de la comparació

--- centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:recull-de-records-de-sant-antoni [2024/04/09 07:08] – creat cealtafulla
+++ centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:recull-de-records-de-sant-antoni [2024/04/09 15:54] (actual) – Afegim imatges cealtafulla
@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Ja abans de la construcció de l'ermita hi va haver sempre una pugna entre els confrares de Sant Antoni, pescadors, i els de Sant Isidre, pagesos, per veure quina bandera obria les processons. Discussions airades que algunes vegades acabaven no només amb crits i insults, sinó a cops de bandera. El 1701 l'arquebisbe Josep Llinàs decreta que es reuneixin els representants d'ambdues confraries per posar-se d'acord. Cosa que succeeix després de molts estira-i-arronses, i es decideix que un any obrirà la processó el gremi de pagesos i la tancarà el gremi de pescadors, i l'any següent es farà al revés, i que cada any es continuarà amb aquesta alternança.
-Processó a començaments del segle xx.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-banderes.webp |Processó a començaments del segle XX}}
+Processó a començaments del segle XX.
 Aquest fet és molt antic, però el que encara és record viu dels informants és el que costava pujar a l'ermita els dies de vent. Els pals de les banderes eren molt alts, de manera que es veien des de Ferran i Torredembarra. Aguantar l'abalançada els dies de vent era tota una gesta.
@@ Línia 18: / Línia 20: @@
 Actualment dins l'església hi ha una barca penjada del sostre, una altra barca dins una vitrina donada l'any 1993 pel Sr. Busquets, i un ciclista donat com a record de la desena pujada a l'ermita per Manuel Escrig, Rafael Moreno i Antonio Ramírez el 1994.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-1936.webp |Aspecte de l'interior de l'ermita anterior a 1936}}
 Aspecte de l'interior de l'ermita anterior a 1936, on podem veure, presidint l'altar, el quadre de Sant Antoni que va desaparèixer durant la Guerra Civil.
@@ Línia 38: / Línia 42: @@
 Alguns dies abans de les festes un grup de voluntaris anava a arreglar el camí allà on l'havien malmès les pluges per tal que poguessin pujar els carros. Reomplien les rases amb picadís de la pedrera que hi havia on és ara la plaça de la Pedrera.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-dimarts-pasqua-1957.webp |Processó de Dimarts de Pasqua de l'any 1957}}
 Processó de Dimarts de Pasqua de l'any 1957.
@@ Línia 56: / Línia 62: @@
 Pels anys 30 s'organitzava el "tiro al colom”, a veure qui endevinava a cops de pedra un colom lligat amb una corda (qui l'aconseguia el prenia cap a casa). Després de la guerra hi va haver uns anys en què es pujava en processó una imatge petita del sant i només hi havia missa i rosari, però aviat després del rosari es van fer sardanes, presentació de la catequesi, cançons… No faltaven les torroneres, mare i filla, a qui es podien comprar llaminadures, caramels llargs i gruixuts i, sobretot, el torró d'Agramunt: rodó, fet d'avellanes, mel i sucre, entremig de les neuletes de pa d'àngel, quin record…! I la paradeta que venia pilotes lligades amb un elàstic, i flautes… Els petits xalaven pujant als "cavallitus”, que es feien rodar a mà. Els que eren més grandets algun cop s'havien escapat de missa per anar a lluitar a pedrades pel darrere de l'ermita. Moltes vegades venia un fotògraf i la gent aprofitava que pujava mudada per fer-se un retrat de record.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-dilluns-pasqua-1973.webp |Dilluns de Pasqua any 1973}}
 Dilluns de Pasqua any 1973. 1r aplec de sardanes amb la cobla tocant damunt l'estrada feta amb el remolc del tractor.
@@ Línia 69: / Línia 77: @@
 A començaments del segle XX, per la celebració del Dia de l'Arbre, els nens de l'escola van plantar els sis pins de davant l'ermita. Per fer una cerimònia com cal, un dels escolars, Josep M. Roig Marimon, va recitar una poesia. A les fotos del llibre Altafulla. Imatges i records, del curs 1922-23 hem reconegut el Joan Rovira i el Martí Gatell, els quals explicaren als seus fills que ells havien plantat els pins, i l'Antonieta Maymó, la més menuda a la foto del grup de nenes, ens explica com li van comprar un canteret que ompliren a la bassa del castell i ella i d'altres nens i nenes pujaren aigua per regar els arbres acabats de plantar. L'edat de les criatures situa la festa dos o tres anys més tard, potser el 1925. Però degué ser un fet molt emocionant quan els petits protagonistes ho han transmès amb orgull als seus descendents.
-Ermita i torre de Telègrafs a principis de segle xx, poc després que s’hi plantessin els primers pins.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-telegrafs.webp |Ermita i torre de Telègrafs a principis de segle XX}}
+Ermita i torre de Telègrafs a principis de segle XX, poc després que s’hi plantessin els primers pins.
 En temps de Mn. Miquel Amorós es van plantar els pins que envolten el lloc. Pepito Farreras es va encarregar de comprar els plançons i Mn. Miquel va planificar la distribució dels arbres dibuixant una estrella que només es podria apreciar a vista d'ocell. El que no es va tenir en compte és que en créixer caldria esporgar-los i, si convenia, aclarir els plançons que haguessin crescut per tal de poder tornar a gaudir del paisatge.
@@ Línia 116: / Línia 125: @@
 I de la protecció del sant envers la vila en tenim testimoni en els fulls parroquials i retalls de premsa que ens va presentar Albert Cardona a La Tartrana núm. 33, en la qual conta com Altafulla no va patir els efectes d'un fort huracà el 1885 i també el mateix any es va lliurar d'una epidèmia de còlera.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-coral-infantil-1970.webp |Coral infantil d'Altafulla 1970}}
 Coral infantil d'Altafulla, desembre de 1970.
@@ Línia 138: / Línia 149: @@
 Tot aquest recull s'ha fet gràcies a les explicacions i les fotografies aportades per: arxiu fotogràfic del Centre d'Estudis d'Altafulla, arxiu fotogràfic de La Plaça del Pou, Jaume Balaguer Rimbau, Joan Carnicer Torrent, Montserrat Casanovas, Angelina Campo Orero, Manel Escrig i Gómez, Pepita Farreras Serramià, Salvador Gatell Gavaldà, Agustí Gutiérrez, Albert Jansà Bairaguet, Norbert Llorens Fernández, Vicenta Martínez Martínez, Antonieta Maymó Elias, Águeda Moreno Juárez, Maria Noguera Figueras, Rafel Pellicé Domínguez, Joan M. Quixalós Carrera, Josep M. Recasens Sanromà, Salvador-J. Rovira i Gómez, Mn. Isidre Saludes i Rebull, Bartolomé (a. Òscar) Serrano Laguna, Jacinto Serrano Laguna, Dora Solé Maymó i Joan Vives Milà
+===== Imatges =====
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-motllo.webp |Motllo per fer exvots de cera de la botiga de Ca Punsoda}}
 Motllo per fer exvots de cera de la botiga de Ca Punsoda (Centre d'Interpretació de l'Era del Senyor).
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-exvots.webp |Exvots penjats a la sagristia de l'ermita}}
 Exvots penjats a la sagristia de l'ermita.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-caramels.webp |Llençada de caramels després de missa. 11 setembre de 2000.}}
 Llençada de caramels després de missa. 11 setembre de 2000.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-mare-de-deu-1994.webp |Altar de la Mare de Déu Miraculosa. 1994.}}
 Altar de la Mare de Déu Miraculosa. 1994.
+{{ :centre_estudis_altafulla:publicacions:estudis_altafullencs:ea-38-records-sant-antoni-altar-mare-de-deu-1999.webp |Altar de la Mare de Déu de Montserrat. 1999.}}
 Altar de la Mare de Déu de Montserrat. 1999.