Martí Royo i Tàrraga
Martí Royo i Tàrraga (Hospitalet de Llobregat, 20 de gener de 1949 - Altafulla, 18 de juliol de 1997) fou un ceramista i escultor amb taller a Altafulla.
Autor arrelat en la ceràmica tradicional i, alhora, interessat en les tendències de la ceràmica contemporània. Va destacar en l'experimentació i la pedagogia de la tècnica «raku», procediment d'origen oriental, basat en una saviesa profunda i atzarosa en la cuita del fang. Va fer ceràmica d'ús tradicional, ceràmica artística, escultures, dibuixos, gravats i obres destinades a l'espai públic. A nivell teòric, va relacionar els processos ceràmics amb les formacions geològiques i, a nivell pràctic, es va inspirar en formes de la natura i en la ceràmica primitiva per realitzar peces i instal·lacions.
Biografia
Martí Royo va viure a Altafulla des dels quatre anys fins a la seva mort. Es va formar amb la iniciació del pintor local Josep Buyreu. Va assisitir a l'Escola Taller d'art de Tarragona (1965-67). Després ingressà a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona (1966 -1969), d'on retornà a l'Escola Taller d'Art de Tarragona (1969 - 1973) atret pel professor i ceramista Ramon Carreté. Va seguir, de manera autodidacta, els models i publicacions de Josep Llorenç Artigas, el mestratge dels darrers terrisaires tradicionals amb visites a La Bisbal, Verdú, La Selva, Miravet i Torredembarra, i l'observació de ceramistes i escultors contemporanis.
El treball personal va començar amb gerres tornejades, vasos i bols, en els quals aconseguí perícia tècnica. Són les obres de la primera meitat dels anys setanta, fins que, amb la sèrie Fantasmagòries (1975), trencà l'ortodòxia dels models tradicionals de la ceràmica, abandonà la puresa de formes i contorns, així com la lògica simètrica del torn, explorant les possibilitats expressives de la deformació i les qualitats volumètriques i escultòriques.
Després d'aquesta experiència de finalitats expressives, Martí Royo va desenvolupar altres recursos en la ceràmica. En són exemples els emmotllats sobre el cos humà; obres pensades per provocar sensacions tàctils; peces inspirades en formes d'ocells, peixos i elements marins i la sèrie de ceràmiques sense boca.
Entre 1979 i 1983, tenen lloc les seves estades a la Fàbrica de Ceràmica de Sargadelos on va aconseguir una beca per ampliar coneixements sobre tècniques i materials, química aplicada a la ceràmica i construcció de forns. Allí practicà amb la porcellana, el neriage i el raku. Amb els treballs fet realitzà exposicions a les Galerias de Sargadelos a Santiago de Compostel·la i a Madrid.
Com a contraposició a l'ofici complex i codificat que havia volgut dominar, Martí Royo es va proposar tornar als orígens, cosa que feu amb l'Experiència de Ceràmica Primitiva a Alcover, el 1983. Allí va experimentar les seves idees pedagògiques i s'afirmà en la via creativa orientada per processos i finalitats ancestrals, simples i naturals. Va fer un curs intensiu a un grup d'alumnes, al mig de la natura, on varen recollir terres, construir un torn i diferents forns, varen modelar peces i les van coure fins a completar tot el procés de treball.
A mitjans de la dècada dels vuitanta treballà influït per les tendències europées dels Nous Arqueologismes i la proximitat als escultors del moviment de la Nova Escultura Catalana. Interessat per la interacció entre la ceràmica i l'escultura, elaborà una sèrie de peces que deixaven de banda els contenidors i els models ceràmics tradicionals. Modelà i realitzà amb raku, peces esfèriques i sense boca (meteorits), altres còniques i fusiformes que recordaven banyes, oials, bastons de comandament, ossos desgastats o eines primitives. Presentà les obres en sèries combinades amb ferro forjat, pedres, sorra i altres materials, introduint el concepte d'instal·lació. Són obres que assoleixen un punt àlgid en la valoració dels experts.
En paral·lel a la ceràmica artística i l'escultura, Marti Royo sempre va produir ceramica popular. Va fer multitud de plafons i murals decoratius, rétols de botigues, mosaics, decoracions de façanes, etc. que són visibles fàcilment als carrers i establiments de Torredembarra i Altafulla.
Martí Royo va morir als 48 anys en plenitud creativa. El ceramista es relacionava afectivament amb les persones del seu entorn físic i professional. Com a veí del poble d'Altafulla, interlocutor d'intel·lectuals de Reus i Tarragona i de ceramistes catalans i espanyols, va deixar un rastre que es va fer patent després de la seva mort quan se li van dedicar diversos homenatges i exposicions. La Diputació de Tarragona va patrocinar una beca d'estudi el 2010 i la posterior publicació d'una monografia.
Per més informació
Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 0 Fins ara: 172