Jocs al carrer durant els 80 i 90 a Altafulla

Actualment els adolescents, han canviat la manera de relacionar-se. Abans, sorties de col·legi i sabies on havies d'anar després d'agafar l'entrepà a casa. A la Plaça del pou, al pati del Teresa Manero o als «Culumpios» (el parc que hi ha al costat de les escales, tot just arribant a l'església si puges des de l'Ajuntament).

Aquí detallem algun dels jocs que aquella canalla de l'època del Torrebruno, Teresa Rabal i Parchís jugàvem pels carrers d'Altafulla:

Dos equips es separaven en un camp dividit en dos. Si agafaves la pilota, havies de «matar» a algun jugador de l'equip contrari, llençant-li la pilota i tocant-lo. Aquest, passava al cel. D'aquesta manera, havies d'enviar a tots els adversaris al cel.

És el beisbol de tota la vida, però sense el bat. Una pilota, normalment de goma (comprada a la Paquita Carreras), que havies de donar amb la ma i correr les bases que anteriorment s'han establert.

És el pilla-pilla de tota la vida. Però quan t'anaven a agafar, podies dir «cuba» i et quedaves amb les cames i braços oberts. El que la 'parava' no et podia eliminar, però fins que no vingués algú i et passés per sota les cames, no podies tornar a córrer. I abans de fer-ho, havies de cridar «Libre».

Dos grups. Uns feien de policies i havien d'agafar als lladres. Normalment valia tota la Vila Closa.

Inicialment es posava la ampolla al mig de la plaça. Algú la xutava i tothom sortia a amagar-s'hi. El que la parava, anava per la pilota i la deixava al mig de la plaça. Havia de descubrir on s'amagava tothom, anant a l'ampolla i toncant-la, dir el nom del que havia descobert i dir on s'amagava: «Alex !!!, darrera del cotxe vermell». Així anava eliminat a tothom. Ara bé, si algú amagat, arribava abans a l'ampolla i la xutava, tothom quedava salvat i sortien corrents per tornar-se a amagar.

Una goma elàstica que aguantaven dos. Al mig, un que feia moviments establerts amb les gomes. Havien nivells que havies d'anar superant. Començaven posant-se les gomes als turmell, després als genolls, cintura, hombros i després als braços aixecats.

A algú, segur que li sona el: Anclas clas, patanclas clas, azules les y blancas clas, anclas patanclas azules y blancas.

Un grup es posa en fila, posant el cap per sota de les cames del company. L'altre grup anaven saltant, damunt de la fila del primer grup. Una vegada havia saltat tothom damunt, els que estaven sota, havien d'encertar si els que saltaven havien escollit churro, media manga o mangotero.

Un trenca esquenes.

Chiva, pie, tute i guas. Em jugo la xurrera. Juguem de veris o de mentis.

També vam tenir una època amb les baldufes. No vam aconseguir fer grans coses, però ens ho passàvem bé.

Es dibuixava al terra, amb guix, el típic dibuix amb els nombres 1,2,3,4,5,6 i el cel. A cada ronda, havies de tirar la pedra a un número i arribar al cel i tornar, a la pata coixa.

Aquí ja, la testosterona anava llençada. Un grup de nois i noies, s'ajuntaven i cadascú hacia d'escollir si voli veritat (i havia de respondre a una pregunta), una acció (tasca que havia defer si o si) o petó (que aquí més d'un o una es posava vermell).

Esperem que us sigui d'utilitat i que si falta algun joc, us poseu en contacte, que els afegirem.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 1 Fins ara: 42