ALTAFULLA I LA GUERRA DELS SET ANYS (1833-1840)

El 29 de setembre de 1833 a tres quarts de tres de la tarda moria Ferran VI1 i deixava hereva de la corona d'Espanya la seva filla Isabel. Contra la decisió testamentaria reacciona vivament l'infant Carles Isidre i s'inicia, conseqüentment, la lluita entre els seus partidaris i els de la seva neboda: aquella, malgrat l’aparença d'un conflicte dinàstic, no era altra cosa que una nova fase de l'enfrontament que. al llarg del segle, venia produint-se entre liberals i absolutistes per tal com els carlins no eren altres que els antics voluntaris reialistes, els reialistes purs, els absolutistes del regnat de Ferran VI1 1.

Del mes d’octubre de 1833 fins el juliol de 1840 la guerra civil féu vessar molta sang a les comarques tarragonines: fou especialment violenta a la Terra Alta, a la Ribera d'Ebre. al Montsia i a la Conca de Barbera2. ja que. si es cert que el carlisme tingué molts partidaris a les terres de la província de Tarragona. especialment a les de l'interior i al Sud, no ho és menys que la franja litoral, les ciutats i les principals viles foren un ferm reducte del liberalisme 3.

Els primers moments. Des d'un principi Altafulla es declara contraria al carlisme. El mes de desembre proclama Isabel 11 amb grans i costoses festes, a les despeses de les quals contribuí el marques de Tamarit, ex-senyor de la vila4. Altrament, degut a la seva condició de població marítima. al seu veïnatge amb la capital de la flamant provincià i a la feblesa dels partidaris de Carles Isidre durant els dos primers anys de la guerra, es deslliura dels tropells de les partides faccioses fins a les darreries del 1835. Foren dos anys de respir en mig de l'ambient bèl·lic que imperava, especialment estimulat per la paperassa oficial adreçada a la vila que tenia per objectiu primordial preparar-la contra possibles irrupcions carlines5. Entre una serie de comunicacions preventives, cal destacar les de la Subdelegació de Foment que ordenava de tenir-la puntualment informada dels veïns incorporats a la facció (6).

Passaplecs i bagatges. Tanmateix, els primers efectes negatius del conflicte arribaren a Altafulla el mes d'abril del 1834, amb la restauració dels gravosos serveis de passaplecs (7) i bagatges: els quals i en temps de guerra, significaven per a la població pèrdues de jornals, arriscar les cavalleries i jugar-se les pròpies vides, car els passants i bagatgers s'exposaven a patir les més greus represalies si queien a mans de les forces carlines (8).

Concessió de la fira. El fet mes transcendental del 1834 fou la concessió per Reial ordre de 24 de maig d'una fira anyal a celebrar el darrer diumenge d'octubre. Plasmava una vella aspiració que obria noves vies al desenvolupament econòmic (9).

Amb tot, l’esdeveniment més fastuós, es produí el 8 de juliol amb el pas de l’infant Sebastia. germà de Ferran VII, acompanyat de la seva muller Amalia i Cuna luxosa comitiva. Fou obsequiat per la Corporació municipal (10).

Epidèmia de còlera. Als darrers dies del mes de juliol comença a córrer la veu que es propagava una epidèmia de colera, i el 4 d'agost el rumor es confirma en caure a Tarragona els primers malalts (11). La pandèmia arriba a bord d'un vaixell de guerra nacional provinent d'un port francès, en transit cap a Algesires (12).

Per tal d'evitar la difusió de l'epidèmia la Junta Superior de Sanitat de Catalunya ordena d'establir, el 14 d'agost, una casa d'observació a Altafulla -altres ho foren als Garidells, Mas Alemany, i VilaSeca en la qual havien de posar-se en observació vuit dies tots els productes provinents de Tarragona. El control de la zona s'efectuà per mitja d'una barrera de vigilància permanent a càrrec de naturals i de soldats del Regiment de Savoia (13).

El llatzaret estigué obert quaranta-quatre dies. A més d'Altafulla contribuïren a sostenir-lo la Pobla de Montornès, Clara, la Nou de Gaia, Vilabella, la Riera de Gaia, Vespella de Gaia, Roda de Berh el Catllar. Creixell, Brafim, Tamarit, Nulles, Ardenya i Ferran. Totes aquestes viles de la rodalia i de més enllà, aportaren llits, matalassos, llençols, coixineres, flassades, així com vint-i-cinc quartans d'oli, noranta-set cargues de vinagre, vuitanta-sis quintals de llenya i trenta-dos de palla (14). Altrament, la Diputació provincial i diversos particulars contribuïren a les despeses amb 1.883 rals i 21 maravedisos (15).

De fet l’epidèmia no afecta Altafulla, però, malgrat les mesures preventives adoptades, féu estralls a Tarragona. Tortosa. Reus, Alcover, Tivenys, Xerta, Benifallet, Miravet, Benissanet, la Fatarella, Ascó, la Pobla de Massaluca i Riba-roja d'Ebre (16).

Als primers dies de setembre el colera havia estat vengut arreu, si exceptuem a l'Ametlla de Mar que en seguia greument afectada, per la qual cosa, el dia 13, es decreta la dissolució dels cordons sanitaris que anaven d'Altafulla a Alcover i d'Altafulla a Vila-seca per no perjudicar més les viles que els atenien amb els seus veins donat que l'exercit era ocupat en «objetos preciosos de defensa y seguridad del país … i … debiendo principalmente proveer en favor de la clase media jornalera y necesitada que es la más numerosa y que sufre de estas incomunicaciones generales, puesto que la más acomodada no teme la miseria y se evade fácilmente de los efectos del mal» (17).

En els primers mesos del 1835 els carlins de les comarques tarragonines revifaren (18), una vegada reorganitzats pel navarrès Juan Antonio Guergué (19), i a l'estiu desencadenaren una ofensiva violenta (20) que continuà a la tardor.

El 22 de novembre la facció del Llarg de Copons entrava a Altafulla (21). Ignorem els detalls de l'acció, pero sabem que els carlins, en evacuar la vila, arrambaren amb tot el diner i bestiar que pogueren (22). A més, el fet produí un doble efecte: Activa l'emigració de veïns en direcció a Tarragona, i decidí les autoritats provincials a prendre ràpides mesures per tal de convertir la vila en un lloc fortificat.

Moviments dels carlins. La declinació que experimentaren les forces del Pretendent en els quatre primers mesos del 1836, fou una sort per a Altafulla (23) perquè li va permetre de veure's lliure de la presencia de partides carlistes fins al 22 de novembre, quan una d'aquestes, sorprengué. dins el terme, un grup de voluntaris isabelins de Torredembarra i li causa diversos morts (24).

El 19 de desembre els carlins tornaren a fer acte de presencia a Altafulla i cometeren alguns tropells. Segons el comandant del destacament (25) el centre d'operacions dels escamots facciosos era el moli fariner que es trobava a un quart d'hora de la vila (26).

Altrament. com que la carretera reial era insegura, la conducció de la correspondència entre Altafulla i les viles de la ruta Tarragona Barcelona es féu per via marítima en una nau que sortia de Tortosa els dilluns i els dijous i feia escala a Torredembarra on recollia el correu d'Altafulla i pobles de la rodalia (27).

L'expatriació i els problemes que motiva. A conseqü6ncia de la invasió de l'any 1835 abandonaren la vila unes 60 famílies de les més riques. Eren hisendats, comerciants i rendistes que amb llur poder econòmic activaven l'economia de la població. Per altra part la guerra exigia nous impostos, i les autoritats provincials en instaurar-los a Altafulla ho feren segons els censos tributaris anteriors al 1833: la qual cosa, a fi de comptes, només hauria significat un suportable augment de les contribucions, si no hagués estat la negativa dels expatriats a participar en el repartiment amb la part proporcional que els corresponia. I això que conservaven les propietats -eren els amos de quasi tot el terme i continuaven en l'exercici del comerç. L'Ajuntament denuncia el fet a la Diputació Provincial, i aquesta dictamina que els expatriats havien de contribuir al lloc del seu habitual veïnatge i no al de la seva residencia accidental (28).

En teoria, la resposta de la Corporació provincial deixava la qüestió resolta (29), però a la practica les dificultats continuaven perquè els emigrats feien l'orni als requeriments de l'Ajuntament. Per exemple, el mes de desembre la vila havia d'abonar una contribució de 6.471 rals i 22 maravedissos que 1'Ajuntament repartí segons el cadastre. Als emigrats els tocava pagar 3.800 rals i 27 maravedissos -el 58 per 100 del total-, però s'hi negaren malgrat que l'Ajuntament desplaça un cobrador especial a Tarragona, lloc de la seva residencia accidental. Una vegada més el Municipi recorregué a la Diputació Provincial i li demana que obligués a pagar als emigrats o bé eximis el poble de contribuir amb la part que. ells havien de fer efectiva.

Les gestions del Municipi no reeixiren i els que romangueren a la vila hagueren de resignar-se a repartir-se entre ells tota la contribució i les que seguiren3«. I això que eren els menys dotats econòmicament i els crucificaven amb repartiments eventuals. car eren obligats a mantenir l a guarnició. a millorar la fortificació, a allotjar les tropes de pas, a subvencionar els bagatges i passaplecs.

Commemoracions. L'any 1837 començà per als isabelins amb la bona nova de l'aixecament del setge de Bilbao per les tropes del general Espartero. A Tarragona la noticia arriba el 7 de gener. i va ésser festejada amb un tedèum a la catedral, cercavila, ball de mascares i parada militar ». A Altafulla la commemoració es féu el 5 de febrer amb unes solemnes exèquies per a l'etern repòs dels caiguts en l'alliberació de Bilbao. Hi assistiren les autoritats, el veïnat i la milicià nacional que reté als caiguts honors de capita general (32).

Problemes amb la vila de Torredembarra. Les evocacions no apartaven els veïns d'Altafulla dels quefers quotidians. Així. el mes de febrer van veure's obligats a enfrontar-se amb els de Torredembarra perquè s'havien annexionat els llocs de Tamarit i Ferran, per tal d'alleujar-se d'una part del servei de bagatges, a despit que les dues petites viles eren agregades a Altafulla des de temps molt reculats. L'Ajuntament es queixa al Governador Militar de Tarragona que li dona la rao, i declara nul·la l'annexió (33).

Per altra part el comandant de Torredembarra aconseguí sotmetre el destacament i Municipi d'Altafulla; però sembla que fou a contracor, perquè el 22 d'agost l'Ajuntament demana al Governador que ordenés a l'esmentat comandant de no ficar-se amb les coses d'Altafulla. car bé estava «que los pueblos estén íntimamente unidos y correlacionados por la defensa del Trono Constitucional, pero es preciso que los de la Torredembarra salgan del error en que están de disponer de esta población y su término a su antojo».

Accions dels carlins. L'envestida més gran dels carlins que Altafulla hagué d'aguantar fou la del 20 de maig del 1837. Aquest dia. una partida d'uns 150 homes, comandada per Pau Mañé de la Bisbal del Penedes, ocupa el barri marítim de les Botigues de Mar. Atacada per les guarnicions d'Altafulla i Torredembarra es retira a la Riera de Gaia amb dos captius de Torredembarra, Esteve Gatell i Isidre Mas «, i en represalia els constitucionals detingueren Josep i Pau Mañé, germá i oncle del capitost carli, i les esposes de Pau Batalla del Catllar i de N. Vida1 d'Altafulla (36). D'aquesta manera s'asseguraven la vida dels captius.

El mes de setembre arriba a Altafulla un escrits dels carlins datat a Salomó el dia 18. Era redactat en pessim castella, i advertia «a los hacendados y demás que tengan tierras de este pueblo para que paguen la contribución de trescientos duros de plata para poder recoger los frutos del vino y demás y cuando no, lo que se encontrará mañana en ninguna viña no pasará menos de pena de la vida si no hacen lo cumplimentado de dicha contribución que manda la Real Junta Gobernativa» (37). Per tal de demostrar que l'advertència no era una facecia, una partida carlista d'uns 40 homes va realitzar una incursió de castic pel terme d'Altafulla. la tarda del dia 21. Ferí lleugerament un vei que vermava i cometé alguns tropells d'escassa importància.

Si, com sembla, l'objectiu dels carlistes era acovardir la població, ho aconseguiren. Almenys aixi ho manifesti el batlle Francesc Galofré, el dia 22, al Governador militar de Tarragona: Els veïns -li deiano s'atreveixen a «salir al campo a trabajar por baberlos amenazado de muerte si los encuentran recogiendo los frutos» (38)

Promulgació de la Constitució. Seguint instruccions del Governador militar, el mes de julio1 Altafulla festeja la promulgació de la Constitució amb una missa seguida d'un jurament coNectiu de conservar-la i un tedeum d'acció de gracies; tot acompanyat de repic de campanes i salves de fuselleria (39).

L'esgotament de recursos. Resulta curiós d'observar el canvi que gradualment es va operant en les ininterrompudes queixes i reclamacions d'Altafulla; el to que el 1835. 1836 i 1837 fou de súplica, emperò acompanyat del pagament de les contribucions, és, l'any 1838, de fermesa i sequedat per tal com la vila estava a dos dits de l'esgotament i l’Ajuntament cregué que ja era hora de dir-110 sense embuts al Governador civil. Es decidí fer-ho el mes de mars en un llarg escrit que entre altres coses manifestava: «..la mayor parte de los vecinos residentes en este pueblo se hallan en un estado deplorable de miseria como que le puedo asegurar que los más estan días enteros sin poder comer ni un mendrugo de pan, siendo la primera causa de ello la ausencia de los pudientes, pues si ellos permaneciesen en la población podrían subvenir las necesidades de los mismos y el dinero que consumen en otras partes se quedaría en beneficio de la misma y no son menores los inconveaientes que resultan al Servicio Nacional respecto que siendo los ausentes los más capaces para su desempeño quedan en ella los mas infelices e idiotas para la más exacta y pronta correspondencia con el Gobierno. siendo la voz común que, generalmente. los que tienen caudales para mantenerse afuera más abandonaron y abandonan a su Patria para cefarse del pronto servicio; se llevan sus frutos a donde han anidado y de aquí se sigue que esta Población, en articular, esté faltada de recursos cuando la tropa hace algún pedido de suministros como sucedió pocos días ha que el Regimiento pidió cinco cuarteras y después de registrar todo el pueblo sólo se le pudieron suministrar tres de suerte que en el presente apenas se hallaría un celemín. Así mismo se sigue que la población no puede acudir al pronto pago de las contribuciones por no haber en ella ni uno solo que pueda hacer algún adelanto. Y quien puede remediar estos males que hacen gemir a los míseros de esta villa, sin duda es VS y esa Excma. Diputación con sólo obligar a los vecinos que se restituyan cada uno a sus hogares a sobrellevar las expresadas cargas» (40).

Quan el Governador comprengué que ni amb amenaces es cobrarien les contribucions, consentí que els propietaris refugiah a Tarragona tributessin a Altafulla. La mesura no arriba ni a pal·liar les angoixes econòmiques dels esquilats veïns: en primer lloc perquè els refugiats. mal disposats a pagar. obligaven el recaptador municipal a desplaçar-se una i altra vegada a Tarragona, de manera que una part considerable del que es recaptava es perdia inútilment en despeses extraordinàries, i en segon lloc perquè les contribucions cada vegada sovintejaven mes. El cas és que la constant pressió de les autoritats administrativa i militars. forca els veïns a vendre's joies familiars. estris de treball i domèstics. i en fi qualsevol cosa que els produís algun diner (41).

El mes de maig l’esgotament era gairebé total (42). Ho testimonien els dos exemples que donem a continuació. El dia 5 de l'esmentat mes de maig el capita Gregorio Córdova. caixer del sisè Regiment d'Infanteria de Savoia, es presenta a Altafulla amb intenció de cobrar 4.092 rals i 29 maravedissos a compte del segon trimestre del cadastre; però troba la caixa municipal buida, i com que no pensava anar-se'n sense el diner, decidí formar escamots de soldats i passar a cobrar casa per casa. D'aquesta manera obtingué 3.003 rals i 8 maravedissos (43). Una altra mostra de Sangoixosa situació economira del vel'nat es troba en un ofici dirigit al jutjat del Vendrell. en el qual l'Ajuntament demanava una prdrroga per pagar el que restava pendent de les contribucions dels anys 1836 i 1837, es diu que en poc temps la vila ha pagat «dos libranzas, tres mensualidades para el suministro de pan, adelantos de raciones, de suerte que este vecindario ha quedado como suele decirse casi sin sangre. De consiguiente no podemos menos de suplicar a V. tenga la bondad de esperar hasta que se haya recogido la cosecha para pasar a realizar el consabido reparto …» (44).

Per altra banda i pel que fa als subministres en especie requisats per les tropes de pas, l'Ajuntament es troba sovint amb la desagradable sorpresa que l'administrador de l'exerut es negava a abonar les quantitats consignades en els rebuts acreditatius, malgrat que els preus s'ajustaven als autoritzats per la intendència militar. D'això en resultava perjudicat el Municipi, car la diferencia havia de sortir del fons comunal (45).

Altres problemes. El comandant del destacament de la vila, un home que com a bon militar es dalia per interpretar les ordres dels superiors al peu de la lletra, prohibí als veïns portar ei blat a moldre al Molí del Pas, situat fora del poble. Argumentava aquesta determinació en el contingut d'una disposició del capita general del 4 de juliol, que prohibia l'extracció de blat de les poblacions, i estava tan disposat a fer-se respectar que no serviren de res les queixes del veïnat. Prou que li deien que des de temps immemorial tothom portava al molí el blat que es consumia a la vila, i que amb la prohibició aquesta es quedaria sense pa. No hi hagué res a fer fins que la Diputació, a precs de l’Ajuntament i per conducte del governador militar, explica al zelós comandant quina era la interpretació correcta de la disposició del capita general (46).

Presencia carlina. Pel que fa a Altafulla. les accions carlines durant l'any 1838 es limitaren a causar dues morts: la primera. que tingué lloc el 31 de maig, en la persona de l'espardenyer Pere Batalla » i la segona, el 14 de setembre, en la del cap segon del destacament de la vila Josep Blanich 48. Tret d'aquests dos luctuosos fets la pressió carlina es reduí a la pretensió, manifestada pel capitost Pau Mariner de la Bisbal del Penedès. de cobrar dels propietaris de sínies una contribució que ningú no va satisfer (49).

L'any 1839, a la zona del Gaia, la causa carlista féu crisi abans de l'abraçada de Vergara -31 d'agost-. El terme d'Altafulla només registra la correria d'un escamot rebel, el 19 de gener, que captura alguns pagesos i els condugué a la Pobla de MontornésS0.

El retorn a la normalitat, amb el regrés dels expatriats i els voluntaris carlins, es verifica en el transcurs del 1840.

Altafulla abrasa la causa liberal. Només seguiren els partidaris del Pretendent una dotzena de veïns sense cap mena de béns: dels quals només tres -Joan Ferré i els germans Joan i Josep Vallvé sobrevisqueren a la guerra (51).

Altafulla fou la vila de la zona del Baix Gaia menys sensibilitzada al carlisme, si exceptuem Torredembarra. Ho patentitza el quadre estadístic, que mostrem a continuació, realitzar amb llistes de carlins que, un cop acabada la guerra, deposaren les armes a diversos llocs fortificats de la provincià de Tarragonas (52).

EL CARLISME A LA CONTRADA DEL BAIX GAIA

Nombre Carlins Habitants Percentatge Altafulla 3 1.003 0.28 Ardenya 3 95 3,15 El Catllar 13 792 164 Ferran 1 70 1,42 La Nou de Gaia 1 188 0.53 La Pobla de Montornes 18 869 2,07 La Riera de Gaia 35 812 4,324 Tamarit de Mar 2 110 1.81 Torredembarra O 1 ,056 0.00 Vespella de Gaia 2 23 1 0,86

Així resulta que de les deu localitats considerades tan sols una, Torredembarra, ha tingut menys voluntaris carlins que Altafulla, mentre que cnda l'atenció l'elevat tant per cent de la Riera de Gaia -4.38 %-.

Les notòries diferencies de visió política existents entre poblacions que es topen , el quadre ho palesa, demostra el perill que implica la generalització gratuïta, igual que la necessitat d'estudiar una per una les diferents localitats si es que es vol arribar a fer la síntesi del que fou la primera carlinada.

La importància estratègica d'Altafulla, prop de Tarragona i del mar, a la ruta de Barcelona a València, meresqué des del principi de la guerra l'atenció del govern militar que ordena fos ficada en estat de defensa, essent la vila dividida en dos sectors: El primer, integrat pels ravals construïts al segle XVIII, era tancat pel portal de la carretera -avui desaparegut l'hostal, les cases de la dreta de la carretera de Barcelona en direcció a Tarragona i les tapies de les dels actuals carrers de Sant Antoni, José Antonio Primo de Rivera i Martí d'Ardenya: el segon, era el clos que formava la vita medieval, remodelat als segles moderns, circuit de llenços de muralla reforçats amb dues torres, cases espitllerades, el castell i l'església parroquial.

Els dos recintes defensius constituïen un conjunt hermètic i capaç d’aguantar les envestides dels escamots carlins. De fet no havien de tenir altra utilitat perquè era impossible de sotmetre Altafulla a un setge formal. a causa de la seva proximitat amb Tarragona i Torredembarra.

Fora del nucli fortificat quedaven les cases de la banda esquema de l'actual carrer del Marques de Tamarit i les Botigues de Mar (54). La conservació i millora del recinte fortificat anava a càrrec de la vila i li costa molts diners. Desconeixem la quantia, però tenim notícia que durant 1836 foren invertides diferents quantitats i que el 18 de juny de 1837 l’Ajuntament va abonar una factura d’un miler de rals pagats mercés un repartiment fet entre el veïnat (55); una altra talla establerta el febrer de 1838 serví per obtenir 2800 rals que mancaven per apagar un rebut d’obres i encara abans d’acabar l’any 1838 es tallà la població per arreplegar mil ral (56), i finalment a les acaballes de la guerra – 3 de març de 1839- es gastaren 708 rals, que foren repartits entre el poble, per millorar els baluards (57).

Altafulla no tingué mai una guarnició militar. Tanmateix el darrer trimestre del 1836 aconseguí la facultat de mobilitzar vint-i-cinc milicians, a càrrec seu, durant seixanta dies (58), però la Comissió d’Armament de la província amplià el període indefinidament i la vila tingué un cos de nacionals permanent fins que s’acabà la guerra (59), la missió del qual era defensar Altafulla i protegir els pobles i termes de la Riera, Ferran i Tamarit.

A despit de ser el sosteniment del destacament una obligació conjunta amb La Riera, Ferran i Tamarit en la pràctica recaigué, en la seva major part, damunt dels altafullencs els quals hagueren, en principi, d’atendre els retards del lloc i viles sufragànies en apromptar llurs quotes i posteriorment a la total manca de contribució (60).

El veïnat ajudava els milicians a la defensa de la vila, però els matriculats eren exclosos d’aquesta obligació i l’Ajuntament en nom de tots els que es creien perjudicats per tal discriminació es queixà a la Diputació Provincial perquè «el gobierno constitucional exige que todos los ciudadanos deben sobrellevar igualmente las cargas que la ley les impone» (61). La queixa féu efecte i la gent de mar col·laborà a les guàrdies que, amb regularitat, feien els veïns.

Des de finals del 1836 fins a principis del 1837 comanda la guarnició d'Altafulla Josep Roger, al qual seguiren en el carrec Tadeu Marti i Jaume Amorós «. No sembla que la vila tingués problemes amb cap d'aquests tres comandants, malgrat que sovint l'Ajuntament, mancat de recursos, s'endarrería en la paga de la soldada dels milicians: aixi, per exemple, el 4 de gener del 1837 els devia 2.626 rals que va obtenir per mitja d'un préstec forcat repartit entre els veins *.

Els maldecaps que ,tenia l’Ajuntament a causa de les dificultats econòmiques, augmentaren el desembre del 1837, una vegada s'hagué possessionat del cari-ec el nou comandant del destacament Joan Ravascall, un home de caràcter violent i autoritari. Tot comenta quan l'Ajuntament gosa demanar al geniüt Ravascall una quantitat que li havia avancat. La resposta, del 19 de desembre, fou de gran violència. El comandant deia que no havia rebut res dels salaris dels milicians de novembre i desembre, i que quan els cobrés ja liquidaria el deute. Altrament amenacava, «que si por todo el día 20 -és a dir, l'endemà- no me han entregado los haberes antedichos pueden prevenirse de veinticuatro duros para atender a los atrasos 'de subsistencia que sufre la fuerza, y pueden ustedes acudir a donde les dé la gana> @. Sembla que e19 vint-i-quatre duros no sortiren per enlloc. perquè el dia 24 Ravascall fica a la presó el regidor primer, i quan l'Ajuntament li demana que justifiqués la detenció, respongué: «…he oido algunas palabras subversivas de algunos individuos de esa Corporación y es menester que ponga con un todo de precaución, y, como con los arrestos del Alcalde y Síndico de la misma queda solucionado, mando se me presenten en este castillo en clase de arrestados y dentro del término de una hora del recibo de la presente». El Municipi replica, i no deixen de ser xocants les anades i vingudes dels emissaris entre el castell -aleshores caserna del destacament i la Casa de la Vila, distants entre ells uns cent metres, dient que esta sorprés respecte de les paraules subversives i afegint, pel que pogués ser, una extensa proclama de fidelitat al regim constitucional al temps que li torna a demanar que justifiqui els seus actes, agregant que «…el Alcalde y Sindico no pueden presentarse en calidad de arrestados por estar continuamente ocupados en asuntos interesantes' al servicio Nacional. reclamando a Vd. que por igual objeto ponga en libertad al Regidor primero, pues de lo contrario hace a Vd. responsable de todos los atrasos y perjuicios consecuentes» (66)

En no aconseguir. els escrits de l'Ajuntament, commoure el comandant Ravascall, l'alcalde, el síndic i el secretari passaren a Tarragona per manifestar verbalment a les autoritats provincials el que s'estava esdevenint a Altafulla (67). Entretant el comandant, potser per fer ben palesa la seva autoritat, mana tancar dos dies seguits les portes de la vila, i no permeté que ningú entrés o sortís, amb el consegüent perjudici dels jornalers que treballaven al camp. Momentàniament l'ambaixada altafullenca no meresqué altra cosa que una advertència a Ravascall per part del governador, pero els continuats rampells del comandant, dels quals l'Ajuntament tenia cura d'informar puntualment a Tarragona6=, i sobre tot l'execució d'obres a les cases de la part alta de la població, per tal de millorar segons deia el recinte fortificat, encara que no eren altra cosa que una capriciosa destrucció d'habitatges, evidentment innecessària. aconseguiren que finalment fos suspès del seu càrrec (69).

Dissortadament és del tot impossible establir l'estat exacte dels comptes d'Altafulla corresponents a l'etapa de la guerra dels Set Anys car ens manca la necessària documentació. En conseqü8ncia. no es pot fer altra cosa, i és el que fem, que establir una aproximació a les contribucions i despeses dels altafullencs durant la primera carlinada el resultat de la qual, malgrat ser incomplet, no deixa de ser significatiu.

La primera dificultat al nostre propòsit ha estat el desconeixement, fins i tot, de les contribucions ordinàries corresponents al període 1834-1837. Ara bé, com que sabem que la tributació de Sany 1838 fou de 28.598 rals 28 maravedissos deduïm, acceptant el risc que implica fer-ho, que la dels anys anteriors no devia diferir excessivament d'aquesta quantitat per tal com la de l'any 1842 importa 28.752 rals 15 maravedissos (71), per la qual cosa situem en 28.000 rals la de cada un dels anys compresos entre 1834 i 1837 tot i pensant que tallem curt.

En conjunt, les despeses localitzades d'Altafulla ascendeixen a 620.219 rals 32 maravedissos. amb una mitjana anual de 88.602 rals i alguns maravedissos. la qual resulta més que elevada, i això que sols és una aproximació, per a les possibilitats econòmiques de 1'Altafulla del moment.

Per ajustar més el compte caldria afegir el valor de la pèrdua de collites. jornals que els veïns invertiren -i no cobraren les guàrdies i altres missions realitzades en col·laboració amb els milicians, la deterioració que patiren les cases i els 140.452 rals en que foren avaluats els danys causats pels carlins en el patrimoni de diversos liberals d'Altafulla (72).

Tanmateix el balanç no fóra complet si oblidàvem l'impacte que el trasbals causa en la demografia. Resulta que el 1830 el nombre de veïns era de 290 i el d'habitants 1.440. mentre que el 1842 s'havien reduit a 276 i 1.119 »: és a dir que a conseqüència de la guerra la població disminuí, en números absoluts, 221 habitants i en relatius el 22,3 per cent dels que tenia abans del conflicte.

En anar considerant el que va ser 1'Altafulla dels anys 1834 a 1840 no hem pogut deixar de recordar l'optimisme del secretari de 1'Ajuntament de l'any 1814 quan, acabada la Guerra del Francés, augurava per a 1'Estat espanyol i naturalment per a Altafulla tota mena de ventures i prosperitats pel que restava de segle ja que, per a ell. un cop foragitats els francesos i reposat en el tron Ferran VII, les coses havien d'anar forçosament cada dia millor.

Es evident. dissortadament evident, que les bones prediccions d'aquell secretari no s'acompliren car de l'any 1814 fins 1840 la seva vida. igual que la dels seus conveïns, fou una autentica carrera d'obstacles.

L'Altafulla de l'any 1833 és una vila que d'ençà la Guerra del Francès no ha parat d'esforçar-se per aixecar cap, però els esdeveniments generals li ho han impedit en ensorrar-se en un any l'assolit en l'altre; fou la Guerra dels Set Anys una mostra contundent d'aquesta situació aliena contra la qual s'estimbaven els afanys col·lectius de tot un poble que, cara al mar i amb una llarga serie de reivindicacions enfront dels seus senyors feudals. s'havia anat formant un tarannà liberal, àmpliament demostrat durant el pronunciament de Lacy i trienni constitucional, que necessàriament féu d'Altafulla un bastió isabelí solament superat, entre els pobles dels encontorns. per Torredembarra.

El fet de l'Altafulla satèl·lit respecte de Tarragona té. durant la Guerra dels Set Anys. una nova confirmació puix que a la capital es refugien els altafullencs temerosos dels carlins, i de Tarragona li arriba la protecció que la lliura dels possibles setges i de l'assimilacionisme de les viles veïnes.

De la importància comarcal d'Altafulla, provada en múltiples ocasions, hi ha, als anys de la primera carlinada, noves constatacions com són la concessió de la fira i la conversió de la vila en lloc fortificat el ressò del qual dins l'environada queda pales pel fet que dels setanta-nou carlins de la contrada altafullenca cinquanta-tres, el 67 per 100, escollissin Altafulla per lliurar-se a despit de haver-ho pogut fer en altres llocs fortificats com la Secuita, Tarragona o Torredembarra.

A la primera carlinada el medi rural sofri força i Altafulla no fou l'excepció. però, malgrat la penúria i el neguit en que visqueren els seus habitants, cal concloure que la vila, a causa de la seva situació geogràfica. passa menys tribulacions que la majoria dels pobles de la província, i el seu nucli urbà no experimenta altres destruccions que les provocades per tal de ficar-lo en estat de defensa.

l. J. Vicens i Vives, Industrials i polítiques del segle XIX, Barcelona, 1961. p: 235.

2. Fins al 24 de juliol de 1840 la Diputaci6 tarragonina no pogué anunciar. a les danes del Butlletí oficial. que tota la província estava sota el control de les forces governamentals.

3. Els esdeveniments històrics eminentment localitzats, com la guerra dels Set Anys. sols poden arribar a ser plenament interpretats a base de monografies locals. ben escasses per cert a les nostres comarques. Entre els treballs de temàtica tarragonina dedicats a glossar directament o indirectament la primera carlinada cal destacar: J. Solé. Bisbal Histórica. Tarragona. 1949. interessant per les referencies que f a dels Romagosa. A. Blade. Els setger de Gandesa i del Castell de Mera d’Ebre.

Editorial Rafael Dalmau. Barcelona. 1970, en el qual se segueix d'aprop el que sobre el tema conté el capítol cinquè del llibre de 1. B. Manya, Noves d'història de Gendesa, Tartosa, 1962. Pel que fa al Priorat. resulta interessant l'aportació d'E. Fernandez. Un guerrilier liberal al Priorat, Rafael Dalmau. Barcelona. 1972. Valuosa és la Vida de Ramón Cabrera y las guerras carlistas de R. Oyarzun. Editorial Aedos. Barcelona. 1961. Cal també destacar La Historia de Valis de F. Puigjaner, Valls, 1881, i La destrucció de Poblet d’E . Toda, Monestir de Poblet. 1935.

4. AMA=(Arxiu Municipal d'Altafulla). Lligall núm. 4. Carta d'Antoni de Suelves del mes de julio1 de 1834.

5. Per exemple. el general Llauder, en imprb datat a Santa Coloma de Queralt el dia 13 d'abril de 1834, deia: *…las autoridades locales y empleados públicos de las pueblas que fueien inmediatamente amenazados de ser invadidos por los rebeldes con una fuerza mayor, deberán retirarse a la cabeza de partido o capital, o al punto libre que juzguen más a propósito; quedando comprendidos en esta disposición los reverendos Curas Párrocos y todo el Clero secular y regular, y se les dará alojamiento y todo el auxilio posible; debiendo los jefes de la fuerza armada dispensarles toda protección y hacerles tener y guardar las consideraciones debidas en el concepto que el que contraviniere será castigado tanto por su inobediencia como por la sospecha a que inducirá su comportamiento y no se admitirá pretexto ni escusa alguna». AMA. Lligall nüm. 4. Documents antics i butlletins oficials.

6. BOPT=(Baletin Oficial de la Provincia de Tarragona). Del 2-V-1834.

7. A Altafulla per tal d'atendre el servei de passaplecs s'establi un tom diari de dos homes entre els habitants no exceptuats els quals eren tots menys els militars. els eclesiiistics i els qui ocupaven càrrecs o fruien de condecoracions.

8. No gens menys el gener de 1837 i al terme de Roda de Bera els carlins fereq presoner un altafullenc que duia un plec per al comandant d'armes del Vendrell. AMA. Quadern politic núm. 1, p. 22.

9. BOPT. Del 16-V-1834.

10. AMA. Lligall núm. 4. O6ci del 2-VII-1834.

11. AMT=(Arxiu Municipal de Tarragona). Actes de l'Ajuntament de Tarragona. 1834, senyal 176.

12. M. i J. L. Peset. Muerte en España, Madrid. 1972, p. 216 s.

13. AGA=(Arxiu Gatell d'Altahi1l.a). Documentr del cólera de l'any 1834.

14. Evaluats en 2.384 rals.

15. Despeses en metAPic de la casa d’observació: Por 44 días al guarda sucio a la Casa de observación a 8 rs día 352 rs Por dos hombres que la Diputación de Sanidad tenia existentes para varias diligencias de Sanidad y servir a los observados a 4 rs cada uno, son 25 dias . . . .. . . . . . . 200rs Por los gastas de veredas que el Sr. '&ronel D. Juan Nepomuceno Rafols. comisionado por la Junta Superior de Sanidad de este Principado envió a varios pueblos . . . . . . . 97 rs 25 mrs

Por gastos del Lazareto sucio . . . 90 rs Por los gastos de la Casa de Observación sin contar el salario del guarda sucio ni los alimentos que se suministraron a los pobres observados que habia . . . . . . . . . . . 241 rs 11 mrs Por lo suministrado en raciones a los muchos pobres observados que durante el tiempo de la pasada epidemia se presentaron en la Casa de Observación . . . . . . . . . . 506 rs 26 mrs Por diez días de socorro a un soldado que estuvo en la Casa de Observación a 12 cuartos diarios . . . . . . . . 14 rs Por otros iguales dias a un presidiario licenciado a 2 is . . 40 rs Por los suministros hechos a un pobre que se rozó con los soldados artilleros. junto con su familia por haberse puesto en una casa de observación separada de los demás porque cayo enfermo. 123 rs 18 mrs Por e1 gasto de limpiar en tres distintas veces toda la ropa que tenían para las camas de las personas afectadas, como asi mismo de la tropa acuartelada destinada para el establecimiento de la cuarentena . . . . . . . . . . . . 140 rsw AGA. Documents del cblera de l'any 1834.

16. BOFT. Del 2-IX-1834.

17. BOPT. Del 16-1X-1834.

18. Cal destacar l'acció de Torner contra el castell de Miravet -21 de mar$i les del Llarg de Copons a Montblanc -26 de maigi Poblet -9 de juliol-.

19. F. de Sagana. La primera guerra carlisfe a Cataluña, Barcelona, 1935. p. 110.

20. Significatius foren els combats de Montagut, Selma. Santa Coloma de Queralt. Prades, Rocafort de Queialt, Gratallops, Prat de Compte i Horta de San Joan. mentre que la vila de Batea i el castell de Querol restaren semidestruits i Gandesa sofri el seu primer setge.

21. ADT=(Arxiu de la Diputació de Tarragona). Registre de Memorials, 1837, f. 115.

22. ADT. Registre de Memorials, 1837, f. 8.

23. R. Oyanun. La historia del carlismo, Madrid. 1969, p. 221.

24. AMA. Cuadern politic núm. 1, p. 40.

25. ADT. Actes de la Diputació de Tarragona. 1836, vol. 1 , f. 143 g.

26. Aquest moli. dit del Pas, e s a situat al costat de la carretera de Barcelona, «ora del riu Gaia. L'antiguitat de la construeció. aparentment una rnasia, es Rmunta al segle xiii.

27. BOPT. Del 24-V-1836.

28. ADT. Actes de la Diputacid de Tarra~ona. sessid del 13-IV-1836.

29. La Diputacid, Bnr i tot. passa avis a l'Ajuntament de Tarragona perqur no inclogués els altafullencs residents a la ciutat en els repartiments.

30. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 1 1 . ADT. Actes de la Diputació de Tarragona. aesid del 24-XII-1836, f. 148.

31. BOPT. Del 12-1-1837.

32. BOPT. Del 24-1-1837.

33. AMA. Quadern politic núm. 2. Copia de l'ofici del 28-11-1837. p. 29.

34. AMA. Quadern politic núm. 2. p. 9 SS.

35. AMA. Quadern politic núm. 1. p. 32.

36. AMA. Quadern politic núm. 1 , p. 64. ADT. Actes de la Diputació de Tarragona. sesió del 3-VI-1837, f. 359.

37. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 21.

38. AMA. Quadem politic núm. 2, p. 23.

39. BOPT. Del 29-VI-1837.

40. AMA. Quadern politic, núm. 3, p. 98 ss.

41. AMA. Quadern politic niim. 3, p. 34.

42. La fabiicaci6 de teixits, d'aiguardent i de sabó era completament paralitrada. La carnisseria, com que eren fora els que compraven la carn, fou tancada i ningú no volgué prendre l'ariendament de l'aiguardent per a l'any 1839 car el consum era practicament nui, etc.

43. AMA. Quadern politic núm. 3 , p. 24.

44. AMA. Quadern politic núm. 3, p. 40.

45. Per exemple, el mes de setembre de 1838 1'Ajuntament presenta rebut de l'oli que havia subrninistrat darrerament al destacament i rnalgrat importar 273 rals 2 maravedissos sols li foren abonats 82 rals 2 rnaravedissos.

46. ADT. Actes de la Diputació de Tarragona, sessió del 17-VII-1838. f. 97.

47. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 47.

48. AMA. Quadern politic num. 2, p. 77.

49. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 49.

50. AMA. Quadern politic núm. 3.

51. Els que prengueren les armes en defensa de Caries Isidre foren: Andreu Ballester. casat: )osep Buireu. fadri: Francesc Batalla, casat: Josep Musté. casat; Jaume Musté. fadri: Jeroni Roig. vidu: Joan Virgili, casat; Pau Batalla. casat; Ramon Fortuny, casat; Josep Vallve, casat; Joan Vallve. fadri; i Antonio Duix, casat.

52. Les que fan refeiencia a individus d'Altafulla i pobles dels encontorns les podeu trabar al BOPT núm. 55 de 1839 i núms. 10. 19, 44, 82, 84, 85, 87, 92 i 98 de 1840.

53. Hem utilitzat per a fer-ho el cens de població contingut al BOPT núm. 65 del 16-VII-1841.

54. No deixa de resultar curiós que per viure foia del recinte fortificat, a les cases de la carretera de Barcelona, se li demanés al governador civil una nova elecció dels regidars tercer i quart, aixi com la del sindic. aUegant per fer-ho que <vivienda los elegidos fuera del recinto cerrado de la Villa y por lo mismo expuestos a ser cogidos por los facciosos y en la intemperie de la noche con la capa de autoridad poder sorprender y comprometer a la población». AMA. Quadem politic núm. 1, p. 21.

62. AMA. Quadern politic núm. 1 , p. 11. ADT. Actes de la Diputació de Tarragona, sessió del 20-1-1837.

63. AMA. Quadem politic núm. l . p. 18.

64. AMA. Quadem politic núm. 2, p. 52.

65. AMA. Quadem politic nüm. 2, p. 52.

66. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 56.

67. AMA. Quadern politic núm. 2, p. 56.

68. Entre els múltiples acudits sobresuit el de fer tancar al castell. durant diversos dies, a tots els homes d'Altafulla, a excepciá de l'alcalde i vells, sota el pretex que s'havia extraviat una arma i volia hobar-la.

69. Cal dir que la suspensió de Ravascall no fou conseqüencia solament de les seves injusticies envers la població CAltafulla sin6 el fet que s'atrevis a emprendre obres a la casa pairal dels Marti d'Ardenya cosa que ocasion.+ que a les queixes general~ adre~ades des d'Altafulla se sumés la de Francesc de Marti, 611 d'Antoni de Marti i Franques, que no deixa de moure les seves influencies fins aconseguir la destitució del comandant.

70. Repartits de la segiient manera: Cadastre: 21.913 n 14 mrs Aiauardent: 2.030 n Comer$ i indústria: 4.649 rs 14 mrs BOPT. Suplement $el 29-1-1839,

71. BOPT. ExtraordMari del 22f111-1842.

72. Josep Roger. 14.566 rs: .Ramon Aloma, 46.336 1s; Maiia Soler i Alomi, 40.210 rs; Antoni Salvat.39.340 rs. BOPT. Núms. 97 i 106 de 1842.

73. J. Iglesies. Indagaciones sobre la población de Cataluña en la primera mitad del siglo XIX, Memoris:aé'la Real'%Xcademia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época, núm.72I,Barcelona, 3987, .. .. . . . p. 452;