ELS GOIGS DE SANT ANTONI QUE ES CANTEN EN LA SEVA ERMITA DEL TURÓ D'EN JAQUES D'ALTAFULLA

Maria Porter i Moix

Els goigs formen un grup important en el conjunt de la literatura religiosa popular catalana, hi tenen un bon lloc. Són himnes dedicats a aspectes, fets i miracles de Jesús, la Mare de Déu —sobretot els dedicats a les marededéus trobades— o els sants. Sembla que el seu origen és en les cançons occitanes en llaor de la Verge Maria, fet que corrobora l'estructura del text: una entrada, diverses estrofes i una tornada que es repeteix entre estrofa i estrofa així com al final, on a més hi ha una jaculatòria en llatí o català. Sempre escrits en vers i per a ser cantats, estan relacionats amb una imatge, escultura o pintura, situada en un lloc geogràfic determinat, una cova, un edifici, etc. A vegades, com és el cas de la nostra ermita de Sant Antoni, no apareix el goig fins que s'hi produeix un miracle, encara que la imatge, l'edifici o l'altar on es venera, aixecat per un o més devots del sant titular, ja faci temps que existeixi. En el cas de l'ermita de Sant Antoni, la primera edició que coneixem d'uns goigs no apareix fins l'any 1899, encara que no descartem l'existència d'uns d'anteriors, on es parla sobre-tot del mar, dels peixos i de miracles i conversions, però no hi ha cap referència a les diverses epidèmies (1820, 1854 i 1885), amb les corresponents baixades del quadre miraculós, mentre que la construcció de l'edifici és molt anterior (1714), començada i acabada per mariners i pescadors. Una de les estrofes diu: Vuestra palabra divina / forzó a los peces del mar / que salieran a escuchar / vuestro sermón y doctrina.

Si són interessants, òbviament, com a exemple de literatura religiosa popular pel text, que glossa el motiu de la devoció, que pot incloure el relat testimonial d'algun fet miraculós, ho són igualment des del punt de vista de les arts gràfiques: la composició, la tipografia i el gravat, en participar dels tres elements; en aquest aspecte estan relacionats amb les estampes, els fulls de romanços i altres impresos volants que solen tenir una estructura semblant: una imatge a la capçalera, un text en vers —a una o diverses columnes— o en prosa, i alguns altres elements tipogràfics embellidors com ara orles, culs de llàntia, etc. En general consten d'un sol full, a vegades imprès per les dues cares, però també prenen la forma de quadernet. Els textos, a més dels que devem a la literatura popular, i les il·lustracions han estat motiu d'inspiració per a escriptors i artistes, sobretot gravadors.

Solen consistir en una imatge centrada al capçal, una orla que emmarca el text i, molt sovint, la partitura. El text és imprès a una o diverses columnes, sobretot dues, però segons la llargada en pot tenir més. A vegades hi ha, en la darrera pàgina, alguna explicació del perquè de la veneració i la història de la imatge, l'ermita o la capella.

Com a impresos curiosos, han arribat a ser motiu de col·leccionisme tant per part de particulars com d'associacions de col·leccionistes. En són un bon exemple els Gogistes Tarragonins, que van publicar dues edicions diferents en l'edició de bibliòfil dels Goigs de Sant Antoni, amb lletra de mossèn Isidre Saludes.

Els exemplars que coneixem corresponen a onze edicions diferents de textos diver-sos. Dues són en castellà: número I (1899) i número III (1940-1950?), anònimes totes dues. I nou són en català: la primera, número II, és anterior a les normes de Pompeu Fabra; tres, números Iv, v i vI, són anteriors al 1969; i una altra, número vII, ja és del 1969 (totes tenen el text que es cantava abans de les tres edicions, amb lletra de mossèn Isidre Saludes); les números vIII, Ix i x són del 1982, 1984 i 1991, i una de manuscrita i anònima però amb música del mestre Antoni Pérez Moya no té data. Així, els més antics són els titulats Gozos al glorioso San Antonio de Padua, patrón de la villa de Altafulla, datats el 1899. Els primers en llengua catalana són sense datar, però al marge superior dret hi ha una nota manuscrita en llapis on hi diu «23 de junio de 1910»; i els més moderns que hem trobat són del 1991 (1).

Les descripcions s'han fet a la vista dels exemplars, excepte els que duen els nú-meros Iv i v, que hem tret del llibre de mossèn Joan Roig i Montserrat sobre Antoni Gelabert. Els exemplars consultats pertanyen a les col·leccions de Narcís Carulla, Pepita Farreras, família Magriñà, Maria Rosa Massats i Maria Porter.

Anònim

Un full de paper enfosquit pel temps, 32 x 23 cm. Imp. F. Aris, 1899. Doble orla tipogràfica que emmarca el text i la imatge del sant a la testa, estampada amb una xilografia antiga entre dos gerros. Probablement són els més antics i traduïts del català, per les característiques del lèxic, sobretot perquè els versets de la tornada s'introdueixen amb aquesta paraula, tornada, com en altres poemes antics catalans i occitans. Cal tenir present que l'ermi-ta feia més d'un segle que s'havia aixecat i que s'hi rendia culte. Com a curiositat, fem constar que Joan Carnicer féu ofrena d'un exemplar als socis assistents al sopar tradicional de cloenda de l'Assemblea General de socis del Centre d'Estudis corresponent a l'any 2009.El text glossa la vida i miracles de sant Antoni, que corresponen a múltiples aspectes: des de l'atenció dels peixos a les seves prèdiques, que s'escampen pel món, tal com diu un verset («en Roma y otras naciones»), fent una metàfora de l'atenció humana a les seves prèdiques, fins a temes de caire més material com pot ser la salvació de nens, la cura de malalties, tempestes, incendis, estat de la mar, etc.; sense oblidar, però, algun miracle més espiritual com ara el perdó de pecats. [Vegeu imatge del goig, p. 86]

Anònim

Un full enfosquit pel temps, 37 x 27 cm. Escuela Tipográfica Salesiana, Sarrià-Barcelona, sense data. Orla tipogràfica que emmarca el text i la imatge sota el títol, reproducció d'una cromolitografia antiga, probablement del segle xIx. Centrat sota la imatge hi ha la tornada, en català anterior a les normes fabrianes, i la jaculatòria en llatí. El text, escrit també en català anterior a les normes de Pompeu Fabra, té vuit estrofes, cada una acabada amb un díptic que diu Als bons fills d'aquesta terra / Sant Anton guiau al cel. Glossa miracles, sense concretar-ne cap, sobre ventades i altres meteors, naufragis, pestes, etc. És la primera vegada que s'esmenta Altafulla i els pobles veïns. Cita l'existència d'exvots. La tornada, amb aquest títol com en el cas anterior, té dues 80parts: la primera diu Puig brillau com un estel / al cap damunt d'eixa serra, fent referèn-cia al turó d'en Jaques, batejat com de Sant Antoni; i la segona és el díptic ja citat.[Vegeu imatge del goig, p. 87]

Anònim

Un full de paper enfosquit pel temps, 32 x 22 cm. Imp. F. Sugrañes, Tarragona, sense data. Orla tipogràfica, a la capçalera; i, tallant l'orla, reproducció d'una litografia, probablement del segle xIx.Pel paper i la tipografia, els podríem atribuir a finals del segle xIx o inicis del xx, però són de després de la Guerra Civil, anys quaranta o cinquanta del segle xx, perquè la darrera estrofa diu: En guerra de liberación / contra el marxismo traidor / fuis-teis el gran protector / de Altafulla mi ilusión / haciendo que defunción / no hubiera en sus moradores. Per la manera de redactar i per la ideologia, crec que són obra de Gaietà Magriñà Salvat. El text és molt diferent del dels Gozos… que du el número I en aquest recull. Té una forma de redactar molt personal i no semblen populars; més aviat són obra d'una sola mà amb un cert estil erudit. Fa referència a miracles i al valor de les prèdiques del sant contra heretges, i cita països (Portugal, França, amb el nom de Galia) i ciutats (Lisboa i Perpinyà, a més de Pàdua, que són llocs de predicació o escenaris de miracles). Esmenta naufragis, conservant la relació amb el mar i altres miracles, i, tal com ja hem dit, la Guerra Civil de 1936-1939. Al final de cada estrofa hi ha un díptic que diu: El de Padua nombrado / Honor de Frailes Menores; i acaba: Pues con Dios sois tan privado / Que alcanzais tantos favores / Paduano celebrado, / Remediad, nuestros dolores. [Vegeu imatge del goig, p. 88]Els números Iv, v, vI i vII tenen el mateix text, que, tal com diem més amunt, és el que es cantava tradicionalment abans que mossèn Isidre Saludes publiqués els seus.

Anònim (?), música de J. B. Rebull, xilografies d'Antoni Gelabert

Un full de 31,5 x 22 cm a quatre pagines. Tip. J. Jové, sense data, imprès a dues tintes.Pàg. 1: GOIGS / AL GLORIÓS/ ST. ANTONI/ D'ALTAFULLA, xilografia, ELS SANTS DE TARRAGONA; pàg. 2: xilografia i partitura musical; pàg. 3: GOIGS AL GLORIÓS / SANT ANTONI DE PÀDUA / QUE ES VENERA A LA SEVA ERMI-TA DEL TERME D'ALTAFULLA / ARQUEBISBAT DE TARRAGONA. Text a dues columnes, corondell, orla xilogràfica; pàg. 4: xilografia, nota ELS SANTS DE TARRAGONA, xilografia, versets i oració. No he vist l'edició original però la tercera pàgina és l'estampa i el text que reproduïm en el número vI d'aquest recull.

Les descripcions dels números Iv i v són tretes de J. Roig Montserrat, Antoni Gelabert. Il·lustrador de goigs, Tarragona, 1995.

Anònim (?), boixos d'Antoni Gelabert

Un full de 32 x 22 cm. Imp. Sonsona, Torredembarra, sense data. Impresa en tinta negra la imatge del sant i en tinta verda l'orla. Text imprès a diverses tintes: la de les estrofes és negra; les tornades i l'advocació, tinta vermella. Estampa a la capçalera sota l'orla. Orles xilogràfiques que emmarquen tot el text i la imatge. Les orles estan fetes amb tres motius iconogràfics: la de la testa és un sol centrat amb un ocell a cada banda; les dues laterals són vegetals, i a la del peu hi ha representacions de peixos. Tot i que no tenim la data de la impressió, ha de ser anterior al 1969, perquè se'n va fer una edició commemorativa per a la «II Exposició 2 J. Roig Montserrat, Antoni Gelabert. Il·lustrador de goigs, Tarragona, 1995. 82d'Imatgeria Popular: Goigs dels segles xvII al xx», celebrada a la cripta de la parròquia del 3 al 17 d'agost de 1969.És una versió del número II, actualitzada i adequada a les normes fabrianes.[Vegeu imatge del goig, p. 89]

Anònim, boixos d'Antoni Gelabert

Un full de 34 x 23 cm. Gràf. Lloveras, Torredembarra. Edita Fòrum d'Altafulla, una sola tinta. Al peu, boixos d'Antoni Gelabert. Edició commemorativa de la «II Exposició d'Imatgeria Popular: Goigs dels segles xvII al xIx». Col·lecció del Dr. Francesc Ribas Pontí. Cripta de la parròquia d'Altafulla, 3-17 d'agost de 1969.Són còpia de l'anterior, tant el text com les imatges.[Vegeu imatge del goig, p. 90]Els goigs números vIII, Ix i x tenen tots el mateix text, obra de mossèn Isidre Saludes, rector de la parròquia. A més, els números Ix i xx porten al dors un altre text, obra també de Mn. Isidre, que ens explica la història de la devoció i de l'ermita de Sant Antoni amb un apunt sobre els seus goigs que evoquen la vida, els poders i els miracles del sant relacionant-lo amb Altafulla. Comencen amb una quarteta que diu: Puig teniu mà miraclera / Sant Antoni, gran Doctor / d'Altafulla que us venera / sigueu sempre protector. Les dues línies es repeteixen al final de cada estrofa, i com a final hi ha una altra quarteta que diu: Nostra Vila en vós espera / Sant Antoni gran Doctor / d'Altafulla que us venera, / sigueu sempre el protector.

Lletra de Mn. Isidre Saludes i Rebull, pvre.; música de Mn. Josep Monné i Roig, pvre.

Un full de 32 x 22 cm, imprès per les dues cares. Imp. Ricard Vives i Sabaté, Vi-lanova i la Geltrú, 1982. Orla tipogràfica, xilografia del sant sota el títol, xilografia a la darrera pàgina que representa un gerro, partitura. Justificació del tiratge: 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 7 exemplars en cartolina blanca de fil, numerats, pintats i signats; 100 exemplars en pa-per Castell, numerats i signats; 100 exemplars d'orla de colors, numerats; 750 exemplars de caràcter popular. L'orla tipogràfica és reproduïda d'Els Goigs que els veïns de la Plaça Nova canten en honor de Sant Roc, publicats per Joan Roig a El xilògraf Enric-Cristòfol Ricart i els goigs. Tant la imatge del sant com l'orla i el gerro possiblement són del xilògraf J. C. Ricart.El text glossa la vida i miracles del sant: predicació, conversió d'heretges i de pecadors, tempestes i temporals de mar, pestes. Aixecament i dedicació de l'ermita i existència d'exvots. En l'escrit del dors mossèn Isidre fa la història de l'ermita, el seu aixecament i les seves vicissituds. Explica la creació de la festa votiva de l'11 de setembre per l'alliberament de la pesta i la baixada del quadre miraculós. Al final hi ha un repàs de les diferents edicions de goigs.[Vegeu imatge del goig, p. 91]

Lletra de Mn. Isidre Saludes i Rebull, pvre.; dibuix de Josep Buyreu; música de Josep Monné i Roig, pvre.

Un full de 35 x 25 cm. Imprès per les dues cares, tinta verda. Imp. Sucs. Torres i Virgili, Tarragona, 1984. Orla xilogràfica trencada en la capçada per un ocell i en el peu per un peix. Entre les línies del títol, primera («Goigs…») i segona («Venerat…»), dibuix de Josep Buyreu representant l'ermita i el sant sobre el costat esquer-re; al dors, centrat a dues columnes separades pel mateix dibuix de l'orla partit per un element floral, text de mossèn Isidre Saludes amb un resum històric; a sota, partitura de la melodia i un text que diu LA PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALTAFULLA I ELS GOGISTES DE TARRAGONA / publiquen conjuntament aquests Goigs a honor de Sant Antoni de Pàdua / Altafulla, Pasqua Florida de 1984. Segell de Gogistes Tarragonins. Justificació de la tirada: 130 ex. en paper de fil, numerats i pintats; 360 ex. en paper de fil, numerats; 1.500 en paper popular.[Vegeu imatge dels goigs, pp. 92 i 93]

Lletra de Mn. Isidre Saludes i Rebull; dibuix de Ció Virgili i Robert; música de Josep Monné i Roig, pvre.

Un full de 35 x 25 cm, imprès per les dues cares. Imatge i textos en tinta negra, orles, partitura i segell en tinta vermella. Imp. Catalunya, Tarragona, sense data però dipòsit legal del 1991. Imatge del sant, en tinta negra, centrada a la capçalera al mig del títol, que el parteix i que ocupa gairebé un terç de l'espai imprès. Orla en tinta vermella reproduint un dibuix de tema floral als dos costats del full i al centre, se-parant les dues columnes del text; al peu, l'església de Sant Martí i el castell. A la pàgina del darrere, text sobre la història de l'ermita i els goigs de Mn. Isidre Saludes com a rector; a sota, partitura i un text en tinta negra: La PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALTAFULLA i els GOGISTES TARRAGONINS, es complauen en editar aquests Goigs a honor de Sant Antoni de Pàdua. Altafulla, Pasqua Florida de 1991, i més avall, el segell de Gogistes Tarragonins. Justificació del tiratge: Edició: 200 exemplars en paper de fil, numerats i pintats a mà; 500 exemplars en paper de fil, numerats; 1.000 exemplars en edició popular paper registre. Col·lecció Gogistes Tarragonins, núm. 266.[Vegeu imatge dels goigs, pp. 94 i 95]

Relíquies del qual es veneren a l'Església Parroquial d'Altafulla (Arquebisbat de Tarragona) Anònim, música del mestre Antoni Pérez Moya

Un quadern de quatre fulls, 30 x 21 cm, dos amb partitura i text, per a veu i orgue, manuscrit; consta d'entrada, tornada i posades. El text comença amb una lloança al sant i una invocació a la seva protecció. Les posades glossen la vida del sant, els mi racles, la conversió de pecadors i heretges, l'atenció dels peixos. Cita la veneració de la seva relíquia a Altafulla.[Vegeu imatge dels goigs, pp. 96, 97 i 98]

Per cloure aquest article sobre els Goigs de Sant Antoni que coneixem publiquem uns versos anònims publicats a Tarragona l'any 1957 per l'impremta Suc. De Torres i Virgili que resumeixen les tradicions sobre l'ermita i el Sant.

És un full imprès per les dues cares, en tinta negra orlat amb una orla tipogràfica que emmarca el text a dues columnes; a la capçalera, dins de l'orla hi ha el títol EL MIRACLE DEL QUADRO i un dibuix que representa l'ermita entre dos gerros, a sota un text que diu: DEDICAT AL POBLE D'ALTAFULLA EN EL DIA DE LA FESTA PER UN DEVOT DE SANT ANTONI. [Vegeu imatge full, pp. 99 i 100]

Roig Montserrat, Joan (1995). Antoni Gelabert. Il·lustrador de goigs, Tarragona, Gogistes Tarragonins.

Roig Montserrat, Joan (1999). El xilògraf Enric-Cristòfol Ricart i els goigs. Tarragona, Go-gistes Tarragonins.

86 Goig I (1899). 87 Goig II (sense data). 88 Goig III (sense data). 89 Goig VI (sense data). 90 Goig VII (1969). 91 Goig VIII (1982). 92 Goig Ix. Cara A (1984). 93 Goig Ix. Cara B (1984). 94 Goig x. Cara A (1991). 95 Goig x. Cara B (1991). 96 Goig xI (pàg. 1). 97 Goig xI (pàg. 2). 98 Goig xI (pàg. 3). 99 El miracle del quadro (pàg. 1). 100 El miracle del quadro (pàg. 2). 101 Estudis Altafullencs 38, pàgs. 101-108

1 Dors d'Isidre Saludes. Goigs…, 1984 i 1991.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 0 Fins ara: 22