ELS GOIGS DE SANT ANTONI QUE ES CANTEN EN LA SEVA ERMITA DEL TURÓ D'EN JAQUES D'ALTAFULLA

Maria Porter i Moix

Els goigs formen un grup important en el conjunt de la literatura religiosa popular catalana, hi tenen un bon lloc. Són himnes dedicats a aspectes, fets i miracles de Jesús, la Mare de Déu —sobretot els dedicats a les marededéus trobades— o els sants. Sembla que el seu origen és en les cançons occitanes en llaor de la Verge Maria, fet que corrobora l'estructura del text: una entrada, diverses estrofes i una tornada que es repeteix entre estrofa i estrofa així com al final, on a més hi ha una jaculatòria en llatí o català. Sempre escrits en vers i per a ser cantats, estan relacionats amb una imatge, escultura o pintura, situada en un lloc geogràfic determinat, una cova, un edifici, etc. A vegades, com és el cas de la nostra ermita de Sant Antoni, no apareix el goig fins que s'hi produeix un miracle, encara que la imatge, l'edifici o l'altar on es venera, aixecat per un o més devots del sant titular, ja faci temps que existeixi. En el cas de l'ermita de Sant Antoni, la primera edició que coneixem d'uns goigs no apareix fins l'any 1899, encara que no descartem l'existència d'uns d'anteriors, on es parla sobre-tot del mar, dels peixos i de miracles i conversions, però no hi ha cap referència a les diverses epidèmies (1820, 1854 i 1885), amb les corresponents baixades del quadre miraculós, mentre que la construcció de l'edifici és molt anterior (1714), començada i acabada per mariners i pescadors. Una de les estrofes diu: Vuestra palabra divina / forzó a los peces del mar / que salieran a escuchar / vuestro sermón y doctrina.

Si són interessants, òbviament, com a exemple de literatura religiosa popular pel text, que glossa el motiu de la devoció, que pot incloure el relat testimonial d'algun fet miraculós, ho són igualment des del punt de vista de les arts gràfiques: la composició, la tipografia i el gravat, en participar dels tres elements; en aquest aspecte estan relacionats amb les estampes, els fulls de romanços i altres impresos volants que solen tenir una estructura semblant: una imatge a la capçalera, un text en vers —a una o diverses columnes— o en prosa, i alguns altres elements tipogràfics embellidors com ara orles, culs de llàntia, etc. En general consten d'un sol full, a vegades imprès per les dues cares, però també prenen la forma de quadernet. Els textos, a més dels que devem a la literatura popular, i les il·lustracions han estat motiu d'inspiració per a escriptors i artistes, sobretot gravadors.

Solen consistir en una imatge centrada al capçal, una orla que emmarca el text i, molt sovint, la partitura. El text és imprès a una o diverses columnes, sobretot dues, però segons la llargada en pot tenir més. A vegades hi ha, en la darrera pàgina, alguna explicació del perquè de la veneració i la història de la imatge, l'ermita o la capella.

Com a impresos curiosos, han arribat a ser motiu de col·leccionisme tant per part de particulars com d'associacions de col·leccionistes. En són un bon exemple els Gogistes Tarragonins, que van publicar dues edicions diferents en l'edició de bibliòfil dels Goigs de Sant Antoni, amb lletra de mossèn Isidre Saludes.

Els exemplars que coneixem corresponen a onze edicions diferents de textos diver-sos. Dues són en castellà: número I (1899) i número III (1940-1950?), anònimes totes dues. I nou són en català: la primera, número II, és anterior a les normes de Pompeu Fabra; tres, números Iv, v i vI, són anteriors al 1969; i una altra, número vII, ja és del 1969 (totes tenen el text que es cantava abans de les tres edicions, amb lletra de mossèn Isidre Saludes); les números vIII, Ix i x són del 1982, 1984 i 1991, i una de manuscrita i anònima però amb música del mestre Antoni Pérez Moya no té data. Així, els més antics són els titulats Gozos al glorioso San Antonio de Padua, patrón de la villa de Altafulla, datats el 1899. Els primers en llengua catalana són sense datar, però al marge superior dret hi ha una nota manuscrita en llapis on hi diu «23 de junio de 1910»; i els més moderns que hem trobat són del 1991 (1).

Les descripcions s'han fet a la vista dels exemplars, excepte els que duen els nú-meros Iv i v, que hem tret del llibre de mossèn Joan Roig i Montserrat sobre Antoni Gelabert. Els exemplars consultats pertanyen a les col·leccions de Narcís Carulla, Pepita Farreras, família Magriñà, Maria Rosa Massats i Maria Porter.

1 Dors d'Isidre Saludes. Goigs…, 1984 i 1991.

Aquesta pàgina ha sigut visitada: Avui: 1 / Ahir: 1 Fins ara: 180