Josep Buyreu i Marí (BCN, 3-XII-1914 /23-XII-2007). [Altapèdia]

Aquesta pàgina és només de lectura. Podeu veure'n el codi font, però no podeu canviar-la. Consulteu el vostre administrador si penseu que això és degut a algun error.
====== Josep Buyreu i Marí (BCN, 3-XII-1914 /23-XII-2007). ======
 
Pintor i dibuixant impressionista de la instantània del moviment dels paisatges i dels ballets. Retratista. Cartellista. Il·lustrador. Conservador del patrimoni. Indestriable de l'Ateneu Barcelonès, com a cap de conservació i professor d'arts plàstiques. Periodista. 

{{ :noms_propis:josepbuyreumari.webp |Josep Buyreu i Marí}}

A "La Veu de Catalunya" de 1935 se'l considera deixeble de Joaquim Mir, després de compartir una campanya "a plain aire" a l'Estartit i a Torroella de Montgrí, on s'estrena exposant. 

El 1959 exposa a la Sala d'Exposicions de l'Ateneu Barcelonès mereixent l'elogi crític d'Aurora Díaz Plaja: "Al lado de la intensidad del baile español (Carmen Amaya hecha verdadera llama sonora), surge la policromía suave de "Las Sílfides" o de "El lago de los cisnes" o el gracioso movimiento de los danzarines que subrayan las notas del "Carnaval" de Schumann. Las artistas del London's Festival Ballet que actúan en el Liceo admiran en la exposición lo mismo que Buyreu admira en ellas. (...) Los modelos confiesan que el pintor elige con pasmosa seguridad el momento que ellos consideran más perfecto de sus danza".
 
La tardor de 1974, a la mateixa sala de la institució del c) Canuda una exposició antològica incorpora als temes de ballet els de la primera vocació paisatgística, represa el 1970 a Altafulla (la casa pairal amb dovella de 1788) i a santa Coloma de Farners. Així ens ho explica el gran crític Alberto del Castillo: "Huyendo del ritmo trepidante de la ciudad, retorna a la naturaleza buscando de nuevo la luz solar, ahora en las playas tarraconenses, con las velas de las barcas izadas al viento, la sequedad de la tierra con los algarrobos muertos y también en los húmedos bosques de las Guillerías, con los chopos, pinos y encinas, reencontrando la luminosidad y el silencio estático del contorno geográfico".

Quan el ballet deixa de ser programat al Liceu, Buyreu retrata els grans virtuosos de la música; així els apunts publicats a "La Vanguardia" dels assaigs de David Oistrakh amb Eduard Toldrà; apunts de Pau Casals  (1966), de Yehudi Menuhin. Hi hem de sumar una autèntica galeria de personatges dibuixats, publicats en publicacions periòdiques; de la literatura catalana: Mn.Cinto Verdaguer, Àngel Guimerà, Joan Maragall, Josep Carner, Josep Mª de Sagarra (portant de la caixa mortuòria en l'enterrament popular el 28-IX-1961), Salvador Espriu, Marià Manent, Núria Espert. I de la Nova Cançó, una tinta xina d'un Raimon "Al Vent"; així com una caràtula d’un disc de La Trinca. No oblidem la col·lecció dels retrats familiars, de la seva muller Paquita (1943) i la seva filla Maria-Glòria amb pastell i carbó. I de l'actualitat política: el de Josep Tarradellas, fet a Perpinyà, publicat el març de 1977 a l'Avui; el de l'alcalde Narcís Serra.

Dins la cartellística de Buyreu destaca la de temàtica castellera. Especialment el 1977 quan és l'autor del de la "Trobada de totes les colles de Castellers a Santes Creus", el 2 d'octubre. El 13 de novembre dibuixava la targeta de la Diada de sant Miquel per als Castellers de Vilafranca. Ambientats a la seva plaça del Pou d'Altafulla – de la qual en són amfitrions la colla de la qual n'és padrí – uns inconfusibles pilar de cinc i de vuit (convertits en placa) i el dos de set. El 1981, el cartell és per a "Santa Coloma, ciutat pubilla de la sardana" i el 1987 per a la Festa Major d'Altafulla.

La seva tasca d'il·lustrador té tres fases regulars: durant la guerra civil, per a "L'Amic", editat per als soldats del front per Janés i Olivé. Des de 1968, a la revista cultural "Ressò" de Santa Coloma de Farners, amb tècnica puntillista de retolador. Destacadament al "Correo Catalán" amb portades d'efemèrides religioses o tradicionals, com la de dijous sant de 1959.

Durant la rereguarda de la guerra civil s'incorpora, primer, al Museu d'Art de Catalunya, dirigit per Joaquim Folch i Torres; després, al Servei de Protecció d'Arxius i Biblioteques, amb Agustí Duran i Sanpere com a cap; destacà en la recuperació de l'arxiu parroquial de la bombardejada església del Pi i dels seus gegants, i en la salvació de l'arxiu del Gran Priorat, de l'Orde de sant Joan.

Amb títol de periodista des de 1958, deu anys més tard publica a "La Vanguardia" i al "Diario de Barcelona" la descoberta de cinc mosaics a la vi·la romana dels Munts d'Altafulla.

Els seus reconeixements públics arriben el 1989, amb la concessió de la medalla President Macià; i en escaure's el seu LXXX aniversari, amb actes als tres indrets de la seva vida: l'Ateneu Barcelonès, Santa Coloma de Farners i Altafulla, que el nomena fill adoptiu i s'hi mostren tres exposicions simultànies i els "Amics de Buyreu" editen un llibre que reprodueix una àmplia obra pictòrica, retratista, cartellística i il·lustradora, així com un aplec de col·laboracions. Xavier Garcia, el periodista vilanoví, prou que el considera com dels "Homenots del Sud" en la seva primera sèrie.

Referències:  

Buyreu, Amics de Buyreu, Altafulla 1995.


----

Aquesta pàgina ha sigut visitada:
Avui: {{counter|today}} / Ahir: {{counter|yesterday}}
Fins ara: {{counter|total}}